Pràcticament ningú nega la rellevància de les xarxes socials com un dels elements catalitzadors d’una comunicació horitzontal, que ha donat lloc al moviment 15M. Se segueix insistint, però, en l’existència d’organitzadors a l’ombra i d’una trama planificada, tant des de sectors de la dreta, com de l’esquerra. Em sembla interessant escoltar dues veus que poden aportar una mica de llum. Una és la de Manel Castells, un dels sociòlegs més influents arreu del món en l’estudi de la interacció entre la societat i la tecnologia. Respecte a això, una lectura recomanable és l’article #wikiacampades (http://bit.ly/lKPwT1). I com a aportació de dades objectives, que confirmen les hipòtesis de Castells, voldria destacar l’estudi (http://15m.bifi.es) que ha realitzat la Universitat de Saragossa, on s’han analitzat 581.000 missatges provinents de 87.000 usuaris, entre el 25 d’abril i el 26 de maig. En un moviment on l’ús de la tecnologia ha esdevingut un factor clau, la visió que aporta la sociologia és cabdal per obtenir una narrativa dels orígens i l’evolució.
En el relats dels fets de Castells, se cerca la intersecció entre el que ha passat al carrer i el que ha passat a la xarxa. Paral·lelament, l’estudi esmentat, basat en el mètode científic dins de la disciplina coneguda amb el nom de “ciències de la complexitat”, pot ajudar a confirmar o rebutjar les hipotèsis suggerides. S’han analitzat centenars de milers de missatges, qui els ha rebut i enviat, al voltant de 70 paraules clau (hashtags) de Twitter. A partir d’aquí, s’han generat mapes on es visualitzen les connexions entre els diversos usuaris i la seva evolució en el temps. Les conclusions preliminars confirmen un seguit d’asseveracions.
Primera, el moviment dels indignats sorgeix de forma espontània i abrupta, el que descartaria la idea d’un moviment dirigit des dels seus orígens.
Segona, dins de la comunicació massivament horitzontal, s’observa l’aparició de jerarquies autoorganitzades. Es tracta d’una xarxa on l’emissió de missatges és completament descentralitzada, però la majoria de missatges rebuts prové d’uns pocs usuaris: Acampada Sol, Democràcia Real, Acampada de Barcelona, mitjans de comunicació i diverses personalitats que s’han implicat a favor del 15M. Podem observar una xarxa distribuïda, on d’una forma no dirigida, evolutiva, es produeix l’emergència de líders. La descentralització es combina amb la formació de jerarquies que són producte de l’autoorganització del propi moviment.
Tercera, aquesta xarxa és molt robusta davant d’atacs externs.