Les contaminacions alimentàries en un comerç globalitzat poden provocar epidèmies de llarg abast. Cal analitzar amb cura el darrer esdeveniment ocorregut a Alemanya. Els fets es van iniciar en una explotació ecològica, la Gärtnerhof Bienenbüttel de la Baixa Saxònia, a partir d’una contaminació per la producció de grans germinats de soja. L’agricultura ecològica no es posa en dubte, el problema fou el procediment de neteja dels grans germinats, que normalment es realitza a partir de l’ús d’aigua clorada i, en aquest cas, es practicava mitjançant la seva immersió en aigua escalfada fins als 65 oC, que es va demostrar insuficient per a l’eliminació de determinades soques d’Escherichia coli. Allò més greu no fou la contaminació, sinó les actuacions efectuades per l’empresa i les autoritats sanitàries. A l’empresa va haver-hi personal que es va contaminar i no es va aturar la producció, ni per part de l’empresa ni per part de l’Administració. L’enquesta epidemiològica va ser insuficient i la contaminació va agafar proporcions d’epidèmia amb 34 morts. Es van acusar els cogombres procedents d’Espanya. El problema és molt greu, ja que afecta produccions i països aliens. Precisament els agricultors espanyols són considerats, pels estudis de la Comissió Europea, com uns dels més segurs. Europa realitza anualment estudis sobre residus de pesticides. Espanya és el millor situat i, en canvi, els països productors del nord d’Europa són els que suporten nivells més alts. El conjunt dels pagesos de l’Estat espanyol –tradicionalment exportadors de fruita i verdura primerenca– disposen de controls externs, finançats per ells mateixos, que n’asseguren la qualitat i traçabilitat. Els immediats estudis realitzats per Espanya van demostrar ràpidament la qualitat dels seus productes. Això demostra la incompetència de les autoritats federals alemanyes en el control de la traçabilitat i en la realització de les corresponents enquestes epidemiològiques. Cal afegir la irresponsabilitat de les autoritats acusant, sense proves suficients, Espanya, tot creient en les mitologies urbanes, que ells són nets i els del sud són bruts; quan les estadístiques demostren que precisament els països del sud són els curosos en la neteja, la xarxa del fred i el control sanitari. En els mateixos mercats de carrer és normal veure que en els països del nord es venen productes carnis sense fred, quan a Espanya està rigorosament prohibit. Quan les barreres duaneres baixen, les sanitàries pugen. En aquest cas els danys i perjudicis per a l’agricultura han estat extraordinaris, s’han limitat a fer pagar a Europa part dels danys, que són exclusivament responsabilitat de l’empresa causant i de l’Administració alemanya. El millor exemple és el que va ocórrer poques setmanes després a França, on va haver-hi una contaminació similar d’E. coli i les mesures van ser aplicades immediatament, determinant amb noms i cognoms l’empresa distribuïdora: Lidl França i l’empresa elaboradora, SEB, que van actuar conjuntament amb les autoritats sanitàries de forma exemplar. A Catalunya les empreses agràries estan fent un gran esforç, però cal mantenir-se estrictes en el compliment de les normes. No podem oblidar aquesta lliçó. En el sector de l’oli, també. La memòria és curta, però tots tenim present l’afer referent a “l’oli de colza”. Catalunya no se’n va veure afectada, ja que s’havien iniciat controls de qualitat conjunts entre empresaris i l’Administració, salut pública, comerç i agricultura per preservar la qualitat dels olis de Catalunya.