Segurament no tothom hi estarà d’acord i, fins i tot, alguns poden pensar que és una gran idea. Però per als joves no ho és. Per a tots aquells que recentment ens hem incorporat al món laboral, que segueixin negociant les nostres condicions amb eslògans com aquests no ens beneficia. Tenim ganes de treballar i no formem part d’aquests estudis quantitatius que diuen que els treballadors valorem més el temps que els diners. Quan ja semblava que s’havien acabat totes les monedes de canvi –com eren les línies de currículum, les experiències o els temuts i eterns períodes de pràctiques–, ara, a superar un altre obstacle: el salari emocional. Es tracta de beneficis extrasalarials bàsicament sobre dos eixos: el temps i els serveis. Dietes, tiquets restaurant, formació, un ambient agradable i amistós, unes relacions menys jeràrquiques i més horitzontals, promeses de promoció dins l’empresa i un llarg reguitzell d’etcèteres no quantificables (monetàriament parlant). Sincerament, ja comença a ser hora que ens paguin amb diners i no ens vinguin amb temes emocionals; que s’ho reservin per quan vulguem jubilar-nos i no puguem.