En un número anterior aquesta editorial feia esment del canvi que s’observa en relació amb la forma de distribuir les vacances per part de les famílies respecte als fills, i concretament en com això afecta els pobles. Fa una o dues dècades, quan encara no s’havia generalitzat el treball femení i amb la primera o segona remesa de la generació repatriada a les ciutats, l’estiu al poble era la regla general i pràcticament de juny a setembre. Ara, aquest patró ha variat: la majoria de dones treballen i tenen un únic mes de vacances, dins del qual potser el poble d’origen s’haurà de repartir el calendari amb algun altre destí. Els padrins que, fins fa uns anys, constituïen la darrera generació romanent al poble ara ja no hi són, o qui sap si dediquen una part de l’estiu al seu propi lleure. Avui, als pobles, el frenesí estival que trencava la rutina de l’any ara es redueix a unes setmanes concretes d’agost i alguns caps de setmana i el nombrós parc d’habitatges de segona residència té un índex d’ocupació inferior. En aquesta línia, són interessants els esplais d’estiu per a infants que han arrencat amb èxit en alguns municipis com Fulleda o Tarrés i, en tot cas, afegint-se a d’altres ja en marxa. Es tracta d’una oferta de lleure que ofereix una alternativa als esplais d’estiu clàssics i altres ofertes formatives o de lleure que sovint acaben sent l’elecció dels pares garriguencs que viuen a les capitals i que ho consideren una solució més completa o simplement que no gosen abusar del temps dels padrins. Un esplai d’estiu al poble és una experiència única per als infants que tenen l’oportunitat de conviure amb nens de procedència diversa –urbana per als que vénen i rural per als que ja hi són–, possiblement es relacionin amb gent d’edats més diverses, en un ambient de més llibertat i contribuint al coneixement d’una altra realitat i al seu arrelament. Si SomGarrigues arriba a les 300 edicions, bo és que els joves i la canalla continuïn alegrant les nits d’estiu de les Garrigues per molt més temps. Fomentant aquests esplais segur que s’hi ajuda.