El Sr. Rubalcaba, candidat pel PSOE a les properes eleccions generals, ha proposat la idoneïtat de fer desaparèixer les diputacions, sota el raonament de l’estalvi i l’optimització dels recursos públics. Hom sap que les persones diputades provincials són d’elecció indirecta, és a dir, no són escollides pel poble directament, si no que, un cop la persona candidata és escollida com a regidora d’un municipi, i si el seu partit guanya a la circumscripció electoral de la partida o comarca en qüestió, llavors pot ser triada pel seu partit com a membre de la corporació provincial.

Dit això, a les Garrigues, per la seva demografia, sols ens pertoca una persona diputada provincial. És a dir, una sola persona, d’un sol partit, escollida en segona instància pel partit, per a tota la comarca.

Ara farà més de 30 anys que hi ha eleccions municipals, i dic jo, quines funcions té aquesta persona diputada més enllà de defensar els interessos del seu partit? O ser la porta d’entrada, amb més facilitat a la diputació, de les necessitats o interessos dels alcaldes del seu color polític; i la resta de pobles?

Sincerament aquesta ciutadania que reivindica “Democràcia real ja” crec que no va gens desencaminada, quan reflexiona envers aquestes institucions que gestionen, en el nostre cas de Lleida, més de 100 milions d’euros anuals i sols responen a interessos partidistes i no de representativitat munipical. No seria millor una llei de finançament local que derivés tots els diners i competències als municipis i a la Generalitat, segons correspongués la competència? Així gestionaríem més democràticament segur i més eficientment, també quasi segur, el diner públic.

Ignoro si aquesta és una proposta seriosa del Sr. Rubalcaba i si la pilota que té a la teulada el Sr. Rajoy la hi voldrà retornar amb la voluntat de fer el pas, ja que per reformar una llei orgànica, sense aquestes dues formacions polítiques, no és possible, fruit de l’aritmètica parlamentària actual.

Clar que el 20-N tot pot canviar, o no!