He de reconèixer que els reportatges especialitzats de Som Garrigues m’agraden perquè tracten temes en profunditat. El darrer sobre els cabirols m’ha entusiasmat. En primer lloc, perquè quan era minyó escolta, vaig escollir com a tòtem (animal amb el qual t’identifiques) el cabirol. De petit ja tenia un deliri per la natura i havia llegit que el cabirol havia desaparegut feia pocs anys. Vaig prometre que faria allò possible perquè tornés. El temps va passar i el 1993 vaig tenir l’oportunitat –ara com a director general del Medi Natural– de participar amb la Federació Catalana de Caça en un programa de reintroducció de cabirols a diversos indrets de Catalunya. El 1993 al Montnegre, el 1994 a Prades i Alforja, el 1996 al Solsonès, el 1997 al Cap de Creus i el 1998 al Moianès. Val a dir, que des de França, per la pròpia dinàmica de poblacions, hi ha hagut una forta colonització, a les comarques dels Alts Pirineus. Avui es calcula que hi ha més de 5.000 exemplars a tot Catalunya, on pràcticament ja es comuniquen entre la majoria de zones forestals. A la zona del Montsant i serra de Prades, en més de la meitat de batudes del senglar, ja s’observa el cabirol. La dràstica caiguda de remugants domèstics ha afavorit la invasió de les pastures tradicionals per boscos de baixa qualitat, tot reduint la fauna relacionada amb aquests espais oberts. El porc senglar s’ha anat consolidant arreu com l’animal de caça major i s’ha convertit en un depredador de la natura i sovint de les plantacions i camps de conreu agrícola. Els remugants salvatges, en canvi, porten a terme unes funcions ecològiques ben concretes en els ecosistemes mediterranis, tot retornant una espècie que estava introduïda arreu. Ja es troba fa 13.000 anys aC en diversos jaciments del paleolític arreu de Catalunya i, entre d’altres, al d’Abrics dels Colls a Margalef del Montsant. Podem enumerar llargament els beneficis que es poden obtenir en una bona gestió del cabirol. A part de la recuperació d’un patrimoni natural, genètic, cultural i també paisatgístic de Catalunya, representa una millora de la biodiversitat i de qualitat estètica i poden promoure l’anomenat “safari fotogràfic” per la seva bellesa i per la gran dificultat de ser fotografiats. En efecte, el cabirol es pot veure en batudes, però difícilment la resta de l’any. És un animal petit de 25 a 30 kg, i només els mascles presenten banyes, amb un màxim de tres puntes cadascuna. Durant l’hivern és quan el cabirol té una tendència més gregària. Els aparellaments són a l’estiu, amb implantació diferida, i els naixements tenen lloc al maig i juny. Representa també una nova concepció d’aprofitament ramader sostenible, tot augmentant la biomassa animal de l’ecosistema i especialment reduint massa vegetal incontrolada, tot afavorint la reducció de la seva combustibilitat.

Aquesta funció és especialment valorada en els boscos mediterranis, per tal d’evitar l’expansió dels incendis forestals, tot facilitant les seva extinció. La funció de recuperar espais oberts i pastures representa una oportunitat per a la fauna annexa, sense oblidar que aporten matèria orgànica, que afavoreix la fauna insectívora. Evidentment un dels aspectes més valorats és l’oportunitat d’una nova espècie cinegètica, un cop estigui ben arrelada al medi. Aquesta és una de les motivacions que va moure la Federació Catalana de Caça per tal de promoure la seva reintroducció a partir de batudes realitzades a les Landes, al sud de França.