A peu de la carretera que passa per la Floresta hi ha unes fonts que brollen contínuament. No és estrany veure-hi gent omplint garrafes, i així ha estat sempre. A la Floresta no hi ha faltat mai l'aigua ni s'hi han patit restriccions -per al consum de boca-, i fins i tot hi havia arribat a haver una important florida d'horts al voltant del poble, més d'una trentena, que podien regar. Però d'on ve aquesta aigua incessant?

Ús històric també d'Arbeca

Més o menys davall de l'estació de trens hi ha l'anomenada font de l'Esparreguera. L'aigua no ve de la vall de Vinaixa, sinó d'una deu subterrània. Històricament, al voltant hi havia una mena de basseta, on no només anaven els florestins a abastir-se, sinó també la gent d'Arbeca abans del Canal d'Urgell. De fet, quan el duc de Medinaceli, amo dels castells de la Floresta i Arbeca, va cedir terrenys per a la conformació de la Floresta com a poble, va reservar un ús d'aquella font perquè els arbequins hi poguessin abeurar i anar a buscar aigua sempre que ho necessitessin. Així, a l'hora de definir els límits del terme municipal de la Floresta, es va guardar una carrerada de 60 pams d'ample per al pas de la gent d'Arbeca que necessités anar a la font. Van ser els arbequins, de fet, qui a finals del segle XVIII van bastir una font de pedra allà on brollava l'aigua.

Fins que no es va fer el Canal d'Urgell, la gent d'Arbeca també anava a la font. El duc de Medinaceli els en va donar el dret

Construcció del mur

A principis del segle XX, la gent de la Floresta, Ajuntament i Junta d'Aigües, es van animar a emprendre una obra que obstruís la sortida de l'aigua, l'elevés i, en conseqüència, arribés per decantació a les fonts del poble. I mans a l'obra. El juliol de 1912 es feien els primers estudis i prospeccions, de la mà de l'enginyer Alfons Aran. Calia tallar la vall, que en aquell indret fa més de 60 metres d'amplada, i fer-hi una presa de cap a cap. El mur reposaria sobre el terreny rocós que hi ha a uns vuit metres de fondària. Vuit metres de mur de formigó a la part més alta, 1,40 metres d'espessor a la base i 60 centímetres a la part superior. Tot i que inicialment es va plantejar de fer-lo baixar com un talús, es va acabar optant per un sistema amb esglaons de 20 centímetres. Era més econòmic i tenia la mateixa eficàcia per retindre la terra. L'obra es va acabar el 1913 i havia costat 11.341 pessetes, xifra més que considerable en aquella època i per a un poble petit.

Per fer la presa, es va cavar un solc en forma de V amb prou espai a banda i banda per treballar-hi i, un cop fet, tapar l'escletxa amb terra compactada. Com la font era cabalosa, es va fer un desaigüe, amb un pou i una vàlvula, per quan l'aigua sobrepassés el nivell de seguretat. L'aigua sobrant es va canalitzar pel corrent natural de la vall i feia cap a les tres fonts que es van fer més a prop del poble, totes tres a peu de carretera: la Fonteta -punt de parada de traginers-, la dels rentadors -construïts el 1921- i la de les Cadiretes -eliminada el 1996 per l'eixamplament de la carretera. No era el mateix anar a buscar i carregar l'aigua a quasi un quilòmetre del poble que tenir-la allà mateix. La peculiaritat de l'obra de l'embassament soterrat, que un cop enllestit no es veu, va atreure l'interès, molts anys després, d'uns estudiants de Tàrrega, que el 1988 van fer un treball sobre aquesta construcció.

Amb l'auge del futbol, a principis del segle XX, es va habilitar un camp per a aquest esport damunt del pantà

Camp de futbol

Un cop retinguda l'aigua amb la presa, aquell terreny va agafar una gran exuberància. Els plataners van créixer ràpidament, però un foc descontrolat va eliminar bona part dels arbres, tot i que avui en queda una renglera [v. foto]. Aprofitant l'ocasió, i en un context d'auge i moda del futbol, els joves de la Floresta, juntament amb l'Ajuntament d'aleshores, hi van habilitar un camp per a aquest esport. D'aquí que aquell prat de la font, com s'anomenava l'indret, s'acabés coneixent més com el camp de futbol.

Xarxa d'horts

"L'obra va ser molt important per dos motius", explica Fèlix Martín, estudiós de la Floresta, "per poder portar l'aigua de boca al poble i per fer possible el manteniment de tots els horts del voltant del poble". "És d'admirar l'esforç que s'hi va fer en un temps de certa precarietat", conclou. Avui, la majoria d'aquells horts són erms.

Fins i tot en èpoques de sequera extrema, com el 1989, la font ha aportat uns 20.000 litres d'aigua cada dia

L'any 1963 es va fer una petita estació de bombatge per pujar l'aigua de l'embassament a un dipòsit elevat dels afores del poble, des d'on es va passar a distribuir a les cases. I així va ser fins a finals dels 80, quan una forta sequera i les necessitats ramaderes van portar a signar un conveni amb la Mancomunitat d'Aigües per abastir-se també d'Utxesa. Granges a part, fins i tot llavors la font de l'Esparreguera aportava 20.000 litres cada nit, equivalent a uns 100 per persona, més que suficient per al consum humà. Actualment, tot i que continua l'abastiment compartit entre Utxesa i la font, de granges quasi no en queden i d'habitants n'hi ha menys que llavors. Així, és probable que l'Esparreguera, tota sola, pogués continuar mantenint avui els florestins.