Els oficis manuals estan en regressió al nostre país. No és un fenomen particular. Es dona a les Garrigues i a la majoria de comarques catalanes. I no només afecta una sola activitat, sinó totes aquelles que estan vinculades a sectors com la mecànica, l'hostaleria, la cuina, els forns de pa, la construcció, la fusteria... 

Ara ens toca parlar del sector de les joieries, un tipus d'establiment que està ja a punt de desaparèixer del mapa garriguenc. La històrica Joieria Balcells de les Borges Blanques ha penjat el cartell de liquidació de tots els seus articles amb vista al seu definitiu tancament el dia 31 de desembre. De fet, en les últimes setmanes ha augmentat moltíssim la clientela que s'ha atansat a l'establiment atreta per uns preus força rebaixats (alguns fins al 40%) per tal de liquidar les existències abans d'acabar l'any. A partir del 2026, la capital de les Garrigues es quedarà sense una sola joieria-rellotgeria, un fet bastant sobtat si tenim en compte que fa tan sols una dècada n'hi havia un total de quatre.

La joieria Balcells complirà 74 anys d'història la vigília de Nadal. La va fundar Antoni Balcells Macià, el pare de l'actual propietari (també Antoni). Primer van obrir botiga al carrer Nou i després es van traslladar a un de més gran al carrer de l'Ensenyança. La Joieria Balcells és un referent tant en la venda de joies de marques conegudes com, sobretot, de la reparació de rellotges analògics. "El meu pare es va especialitzar en la manipulació i gravat de les joies, perquè era un autèntic artista", explica Antoni Balcells, "i jo em vaig formar més en la tècnica de reparació dels rellotges".

Amb 63 anys, a Balcells li hauria agradat allargar el negoci una temporada més, almenys per arribar a la xifra rodona dels 75 anys de la joieria. Però les darreres imposicions normatives l'haurien obligat a fer unes inversions que ja considera innecessàries. En qualsevol cas, Balcells obre les portes al traspàs del negoci si apareix qualsevol interessat, fins i tot més enllà del seu tancament. "No hi perdem l'esperança i per això donem les màximes facilitats", reclama Balcells.

La manca de relleu és la causa principal del tancament gradual de botigues. El jovent n'està perdent l'interès. Però en l'àmbit de la joieria s'hi afegeix un factor addicional: l'encariment de l'or. Avui en dia, un sol gram d'aquest metall noble costa més de 110 euros, més del doble d'ara fa només un any.  Fa deu anys, la mateixa quantitat valia "només" trenta euros. La plata, potser per mimetisme, ha experimentat uns augments semblants (de 0,4 a 1,4 euros el gram en els últims deu anys). Aquesta enorme inflació ha fet caure estrepitosament la demanda entre els clients de classe mitjana-baixa i, per tant, de la immensa majoria de veïns de les Garrigues. 

A això, hi afegim el desenvolupament de les noves tecnologies que ha relegat el rellotge analògic a gairebé una peça de col·leccionista.
I Balcells esgrimeix un altre factor: "amb l'augment de les compres per internet, la nostra venda ha fet una baixada considerable". Per això cada cop proliferen més els joiers artesans que, sense botiga, promouen la seva feina a través de les xarxes socials o la seva pròpia pàgina web.

Una jove excepció a Juneda
El cas del Xavi Giné, el responsable d'Art 24 de Juneda, és força excepcional. Sols té 39 anys i va obrir el seu primer negoci a les Borges Blanques l'any 2009. Deu anys després, a causa de l'encariment del lloguer del seu local i per les dificultats de trobar-ne un altre a la ciutat, va obligar-lo a traslladar-se a Juneda, on assegura trobar-se molt a gust. 

A partir de l'1 de gener, el seu establiment es convertirà en l'única joieria de tota la comarca. Tot i la gran oportunitat comercial que se li obre, no està particularment satisfet amb la davallada del sector. Ell preferiria una activitat més repartida. 
Giné es va formar a Córdoba, ciutat que concentra un dels parcs joiers més grans d'Europa amb 200 firmes i moltes escoles privades. De ben jove, Giné sempre ha tingut un interès vocacional per aquesta activitat. "Sempre he estat un manetes", comenta. 

A més, en Xavi Giné és d'aquells que vol treballar amb les mans i descarta de moment embarcar-se al món de les últimes tecnologies. I és que defensa que a molta gent encara li agraden les joies aparentment imperfectes. "De fet, ara està de moda que estiguin mal acabades", conclou.

Expert artesà en l'elaboració de joies a mida i al gust de tothom, reconeix que la immensa majoria de la seva clientela són dones. "L'home ve aquí principalment a comprar un rellotge o una joia ja acabada per regalar", explica.

En qualsevol cas, ell és un entusiasta de l'atenció presencial. No li interessa ni la venda online, ni tan sols dedicar-se a rodar per fires i mercats d'artesans. "M'agrada donar una atenció personalitzada des de la botiga", explica Giné. El seu establiment de Juneda li funciona, amb una clientela majoritària del poble (tot i que també en té de les Borges, de Torregrossa i algú de Lleida capital).

"Ens hem de reinventar"
Conxita Bonastre, l'actual presidenta de l'agrupació territorial a Lleida del Col·legi Oficial de Joiers de Catalunya (JORC), fa una crida a l'actualització del sector per a la seva supervivència. Des del JORC, s'assumeix el fet que els establiments joiers estan sofrint una davallada important, "sobretot en els municipis petits", admet Bonastre, citant el cas de la joieria de Carles Tolo de Pont de Suert que va tancar el passat 2023 després de gairebé 80 anys en actiu. A la ciutat de Lleida, tot i que encara hi ha múscul joier, els tancaments també es van donant cita de forma gradual.

La manca de relleu generacional (propi de tots els oficis manuals) i l'encariment del preu de l'or són motius, segons Bonastre, que "fan necessari haver-nos de reinventar". Segons la presidenta territorial, els joiers "s'han d'adaptar a la realitat del carrer" i davant el preu prohibitiu de l'or anima a oferir articles més petits i senzills o bé a buscar metalls alternatius com la plata o, fins i tot, recórrer a l'or baix (de menys quirats) per tal de continuar atenent la demanda dels clients amb menys poder adquisitiu. De fet, fonts del gremi destaquen que entre els articles més venuts, figuren els de menys volum, com anells i arracades (per sobre de penjolls i polseres).

Bonastre acusa que un altre dels factors que fan difícil la pervivència de les joieries són les normatives cada cop més restrictives i cares. "Les mesures de seguretat que ens imposen són molt fortes i ens obliguen a pòlisses d'assegurances a preus elevats que fan que els joves emprenedors tinguin difícilment possibilitats de muntar un establiment", argumenta Bonastre.

En aquest sentit, cal destacar que el col·legi de joiers de Catalunya aplega un grapat d'artesans que produeixen i venen sense botiga, sinó venent en petites quantitats online i a les fires i mercats. "És gairebé impossible que una persona sola pugui ser al taller i al mostrador simultàniament", conclou Bonastre.