L'origen de les colònies d'estiu a Catalunya es remunta a finals del segle XIX. Des de llavors, aquest tipus de lleure infantil ha passat per diferents fases històriques, protagonitzat per tota mena d'actors i amb un ampli ventall de formats i objectius. A les Garrigues, les primeres de què es té constància es van fer el 1972. Les promovia mossèn Guiu, dels Torms, sota l'auspici de l'Obra Diocesana de Colonias. En aquell temps, Guiu era vicari a les Borges i va voler incloure les Garrigues en una dinàmica que ja feia uns anys que es donava a Ponent en el si del Bisbat. 

El primer que calia era trobar monitors, i Guiu va buscar voluntaris de municipis com les Borges, Juneda, Torregrossa, Juncosa o els Torms, preferentment amb alguna experiència en el tracte amb canalla o, si més no, aptituds. Eren joves d'entre 16 i 20 anys, aproximadament, que van formar el que es pot considerar el primer grup de monitors de colònies de la comarca -si més no, de l'àmbit garriguenc del Bisbat de Lleida, ja que una part de la comarca pertany a la Diòcesi de Tarragona-. Hi trobem, per exemple,  Sebastià Tolosa, Jaume Capell, Carme Giné, Jaume Farré, Josep Blanch, Jaume Puy, Miquel Viladegut, Francesc Trullols, Josep Sendra, Antonio Guiu -mossèn Guiu-, Neus Chillón, Sara Mestres, Pere Giné, Dolors Lorca, Teresa Olcos, Lola Marimon, Assumpció Juncosa, Xavier Guiu i Margarida Falguera, als quals s'afegirien les germanes Carme i Rosa Maria Griñó, Antonieta Balcells, Antonieta Vallés, Dolors Codony o Antoni Beltran, entre altres.  

Grup de monitors i monitores garriguencs. (foto: A.G./J.C.)

Monitores a la colònia Verge Blanca. (foto: A.G./J.C.)

Durant mesos, es reunien per pensar i programar les activitats que farien en els 15 dies d'estiu que duraven les colònies. Des del 1970, a Lleida es feien cursos de monitors, el 1971 s'havia publicat el primer manual del monitor i el 1972 s'havia creat l'Escola de Monitors, i el grup garriguenc participava d'aquestes iniciatives, per formar-se en cursets i convivències, com les que es feien a Ulldemolins.

Jocs a l’aire lliure. (foto: A.G./J.C.)

Nens a Vilaller, nenes a Llesp
Arribat l'estiu, era el moment de les colònies pròpiament dites, amb desenes de nens i nenes de diversos pobles de la comarca apuntats. Encara separats per gènere, els nens anaven a Vilaller i les nenes a Llesp, a l'Alta Ribagorça, en uns recintes construïts pocs anys abans i que encara avui continuen funcionant com a cases de colònies.
El primer dia, el director o el consiliari ajuntava els monitors i es feia el ritual del mocador, en què imposaven a cadascú un fulard vermell amb la vora blanca; després, cada monitor convocava el seu grup d'infants, els feia formar i els atorgava també un fulard, en aquest cas de color verd i vora blanca. Aquest mateix color, de fet, és el que ha utilitzat històricament el grup d'esplai Apassomi de les Borges, que es fundaria el 1989, també vinculat al Bisbat de Lleida. Les colònies de mossèn Guiu durarien fins al 1974 i ell mateix en destaca que mai no hi va haver cap incident negatiu.

Tendes de campanya a la colònia Montsant. (foto: A.G./J.C.)

Dia dels pares a la colònia Montsant. (foto: A.G./J.C.)

Primer retrobament 
Un dia, remenant per casa, Antoni Guiu -que ja no és mossèn-, va trobar diapositives d'aquells anys i, amb Jaume Capell, que també en guardava, van proposar-se organitzar una trobada d'exmonitors. Va ser el passat 25 de novembre, als Torms, més de 51 anys després de la formació del grup. Alguns no s'havien vist des de llavors. Van visitar l'església i l'antiga escola de la Mancomunitat i van dinar al Casal, on van passar les diapositives d'aquells tres anys d'experiència com a monitors. Carme Griñó va recitar:

"Com passa el temps
un bon dia per recordar la joventut passada.
En plena natura
els rius i les rialles
els amors que es van forjar
en un campament llunyà
Ara, a la nostra benvolguda tardor
recordar és reviure l'amistat/que vam forjar."

Com mig segle enrere, es van acomiadar formant una rotllana i cantant L'hora dels adeus.

Retrobament aquest novembre als Torms.