''Als pobles, de manera general, les persones LGTBI que hi viuen, sense comptar les que ja han marxat, han assumit que han d'estar dins l'armari." És la conclusió a què s'ha arribat a la comarca d'Osona. No perquè sigui més discriminatòria que les altres, sinó perquè hi ha hagut la voluntat d'impulsar-hi una diagnosi de la situació. Colors de Ponent, una entitat nascuda recentment a les nostres comarques, ho té clar: ''si la mateixa diagnosi es fes a pobles de Lleida, sortirien coses similars'', explica la seva presidenta, Sandra Calero. A Osona, amb la diagnosi a la mà, han pogut impulsar polítiques en aquest sentit. I precisament això és el que vol aconseguir Colors de Ponent: buscar la manera fàcil perquè tots els pobles, petits o grans, puguin impulsar polítiques d'igualtat. "Com més petita és la població, més difícil és per a les persones LGTBI portar una vida normalitzada", afirma Casado, que és conscient que "hi ha molta feina per fer". "La nostra associació és a Lleida ciutat, però està formada també per persones d'altres municipis i, de fet, la tasca més important és fora de la capital, on tot està menys normalitzat."
El primer pas ha estat presentar mocions a capitals de comarca. A les Garrigues, es va fer una xerrada a les Borges, on es va explicar la moció que, a instàncies de la CUP, es va entrar al següent ple. Entre altres coses, demanava penjar la bandera LGTBI al balcó de l'Ajuntament en dos dies assenyalats. A més de les capitals, l'entitat es planteja presentar-la -i aprovar-la- també a ajuntaments de pobles d'on els hagi arribat alguna denúncia de discriminació, pel tal que, com diu Calero, a l'assetjador "li quedi clar que allí no se'l tolera''. 

El paper del Consell Comarcal
Colors de Ponent és conscient que no pot presentar una moció a tots els municipis. La solució passa per conscienciar i unir forces amb els consells comarcals per aprofitar estructures existents i, així, arribar a tot arreu d'una manera efectiva.
L'entitat es va reunir el 8 de juny amb el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal del Segrià per abordar el tema. Els SIAD són una de les estructures existents que, salvant la limitació d'un servei només dirigit a les dones, es pot responsabilitzar de vetllar pel compliment de Llei 11/2014 contra l'homofòbia. A nivell de Catalunya, per exemple, és l'Institut Català de les Dones l'organisme responsable. La idea és que, a partir dels SIAD, es pugui vehicular la feina. ''Nosaltres hi serem per conscienciar, formar o el que faci falta'', afirmen des de Colors de Ponent. El 14 de juny, per exemple, també es va anar a Torrebesses a fer un taller de diversitat afectiva per a nens i nenes.
La idea no és nova. De fet, prenen de referència l'experiència d'Osona . El Consell Comarcal d'allà ja té enllestit un pla contra l'homofòbia, que va començar a treballar fa tres anys i preveu aprovar-lo al proper ple, el 29 de juny, coincidint amb la Setmana de l'Orgull Gai i Lèsbic. El pla contempla que cada municipi se'l pugui adaptar en funció de les necessitats, sempre comptant amb la col·laboració tècnica del Consell i, així, facilitar el desplegament de polítiques en aquest sentit.

I mentrestant...
Mentre no es despleguen polítiques contra l'homofòbia, Colors de Ponent recorda que les persones LGBTI no estan soles. En casos d'assetjament es recomana que la víctima faci directament una denúncia a l'Observatori Contra l'Homofòbia o bé a la web de Colors de Ponent. La confidencialitat està assegurada i l'acompanyament serà primordial. En casos molt greus, amb agressions físiques o expressions molt pujades de to, es recomana anar directament als Mossos d'Esquadra.
En el cas d'assetjament escolar, és també la família i el centre educatiu qui se n'ha de responsabilitzar.