A finals de juny, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, presentava a Ulldecona (Montsià) el cens d'oliveres monumentals de Catalunya. Segons aquest cens, n'hi ha més de 4.000 arreu del país, però, curiosament, a les Garrigues, comarca oleícola per excel·lència, només en consta una: l'olivera de l'Amado, a Bovera. Tot i que segurament són unes quantes més, la comarca no destaca per tenir gaires arbres com aquests, que es caracteritzen per un perímetre de tronc igual o superior als 3,5 metres (mesurat a 1,3 metres del terra) o una edat de com a mínim 350 anys. On en destaca la presència, i amb escreix, és a les Terres de l'Ebre, i més concretament a la comarca del Montsià. Allí s'hi concentra el 85% de les oliveres monumentals censades a Catalunya. La segueixen, a molta distància, la Terra Alta (5%) i el Baix Ebre (4%). Per davant de les Garrigues fins i tot encara hi ha l'Alt Empordà, l'Alt Camp, el Vallès Oriental o el Baix Penedès. 

I què ho fa, que a les Garrigues siguin tan testimonials aquests arbres majestuosos? Bàsicament, dos motius: el conreu de l'olivera, si bé està documentat a la nostra zona des de fa molts segles, és més tardà que a l'Ebre i el Camp de Tarragona, on els romans la van introduir primer. Aquí, tot i haver arribat, no va començar a expandir-se fins a meitats del segle  XVIII. Fins llavors, la major part de superfície cultivada es dedicava al cereal (blat, civada, sègol, mestall), mentre que la vinya, l'olivera i els fruiters (ametllers i noguers) hi eren secundaris. L'olivera, llavors, representava el 16% de la superfície agrícola, mentre que el cereal era el 67%, segons estudis de la geògrafa Carme Mor.

Les primeres plantacions oleícoles de certa dimensió que es van fer a la comarca daten de mitjans del XVIII en endavant. A Maials i Llardecans, per exemple, Francesc de Bassecourt, primer baró de Maials, va començar a promoure plantacions el 1751. De la mateixa època (1763) són les campanyes del duc de Medinaceli per incentivar l'expansió de l'olivera a Arbeca, i ja a finals del segle XVIII, el príncep de Belmonte, senyor de Torregrossa, va obligar els pagesos de la zona a plantar oliveres. D'aquestes onades expansives, per tant, fa menys de 300 anys, lluny encara dels que donen "dret" a ser considerada una olivera monumental. A més, el cultiu de l'olivera a les Garrigues assoliria el seu màxim apogeu a mitjans del XIX, quan es va generalitzar, també, la construcció de bancals, que des de llavors caracteritzen el paisatge agrari de la comarca.

El fred, un obstacle per a la longevitat
L'altre gran motiu que fa que les oliveres molt antigues a les Garrigues siguin escasses és el clima. "Aquí, molts arbres vells els ha matat el fred", diu Enric Dalmau, president de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) les Garrigues. "Allà [Terres de l'Ebre] no els ha matat mai", afegeix, i matisa que "de la Palma d'Ebre cap avall ja es nota que, al ser vessant de mar, no hi fa tan fred". Dalmau recorda que, tot i no ser tan longeus com al Montsià, on hi ha exemplars d'un miler d'anys i tot, aquí se'n poden trobar alguns que ronden els 300, sobretot a les Garrigues Altes i l'entorn de la Serra de la Llena. "No estaria malament tenir un cens d'arbres vells de la comarca, segur que se'n trobarien alguns d'entre 300 i 400 anys", afirma. 

Intentar retenir-les
Siguin de 1.000 anys o de 300, el major risc d'aquests arbres és la venda com a producte de luxe particular, que sobretot a les Terres de l'Ebre ha arribat a agafar dimensions d'espoli. 

L'any 2004, la cooperativa de Cervià va proposar crear un gran parc d'oliveres centenàries, davant la constatació que aquestes anaven desapareixent dels camps. Al Parc Temàtic de l'Oli, a les Borges Blanques (avui inactiu), s'hi va portar al tombant de segle una cinquantena d'oliveres "mil·lenàries", però no eren autòctones, sinó que procedien precisament d'Ulldecona.

L'any 2022 va néixer un projecte de dinamització socioeconòmica i conservació de la biodiversitat i del patrimoni cultural associat als oliverars monumentals i vells que actua a les Terres de l'Ebre i una part de les Garrigues, concretament a Bovera i la Granadella. L'impulsen Ipcena, Gepec i la Fundació Trenca i compta amb el suport de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). Entre els objectius que té hi ha posar en producció finques amb oliveres monumentals de forma ecològica i sostenible, comercialitzar oli d'oliva amb aquest valor afegit i establir acords de custòdia en diverses finques. De moment ja ho han visitat alumnes d'escoles de la Granadella, Bovera, Bellaguarda, Castelldans, l'Albagés, l'Albi, Cervià, Vinaixa i Arbeca.

El cens presentat ara per la consellera ha de servir per elaborar un catàleg i desenvolupar, en un període d'entre sis i vuit mesos, la llei aprovada el 2020 que explicita que les oliveres monumentals s'han de quedar al lloc que les ha vist arrelar i mantenir la seva funcionalitat agrícola.