Fa exactament 21 anys que l'aleshores alcalde del Vilosell, Josep Maria Nogué, va fer una encaixada de mans històrica amb Isidre Aran, un pastor del Soleràs. Amb aquell acte es va rubricar una tradició que s'ha mantingut ininterrompuda cada primavera, per la qual les ovelles d'Aran es traslladen del seu municipi per pasturar a les finques de cereal ja segades del Vilosell. Es tracta d'una iniciativa que ha permès mantenir els conreus nets i els marges desbrossats del terme. "Va ser una gran idea, que avui en diríem ecològica, ideal per prevenir els incendis forestals", adverteix l'actual alcalde i fill del seu predecessor, Jordi Nogué, que reclama més ajudes de les grans administracions per potenciar aquesta pràctica. "Com a model de país, necessitem protegir aquests ramats que estan desapareixent", reclama Nogué.

Aran lamenta que l'excessiva burocràcia està fent impossible la justa compensació econòmica per a una pràctica que està salvant gran part de la comarca. "Netejar tota la zona forestal és pràcticament impossible", reconeix l'alcalde, "però pasturant als marges dels cultius i a les faldes dels boscos n'hi ha prou per aturar la major part d'incendis potencials".

Tot i no rebre cap ajuda, Isidre Aran almenys té assegurada una pastura de qualitat. El fet d'anar cada estiu als conreus ja segats del Vilosell, passant per termes com la Pobla de Cérvoles, l'Albi i Cervià, el seu ramat pot menjar restes d'espiga que han quedat sense collir, palla fresca i, fins i tot, restes de vinya i fulles d'olivers amb un alt contingut nutricional. Cada diverses setmanes munta una nova pleta, amb abeuradors inclosos, per tal que les ovelles descansin a les nits. No els cal cap altra protecció que la que li donen els mateixos pagesos de la zona. De fet, amb ells té sempre el compromís d'un respecte mutu que ha resultat profitós. "No deixo que les meves ovelles facin malbé els arbres fruiters ruixant-los amb excrements de gos", comenta Aran amb un somriure.

El pastor i el seu fill obren la pleta els matins i els vespres perquè les ovelles pasturin a les finques i marges dels voltants i, quan la zona està neta, es van traslladant cada cop més a prop del nucli del Vilosell. Quan l'estiu acaba, tornen cap al Soleràs i es passen els mesos de tardor i hivern pasturant al seu terme i per altres cultius més pròxims a la granja, entre el Cogul i Granyena, a més de proveir-se de fulla i altres subproductes que li donen les cooperatives de Juncosa, Bellaguarda, Els Torms, Soleràs i l'Albagés. "D'aquesta forma estem més a prop de casa i és més fàcil protegir el ramat si ve una tempesta o gelades fortes", explica Aran.

Inicis precaris
Isidre Aran, que ara té 59 anys, sembla que té assegurada la continuïtat amb el seu fill únic. Li diu júnior, per diferenciar-se d'ell i del padrí. Tota una seqüela familiar que va arrencar quan el mitjà dels Isidres va iniciar-se en aquesta activitat amb tan sols 18 anys. Eren uns temps en què la seva família havia decidit desfer-se de la seva explotació de porcs. No semblava encaixar amb el seu model econòmic. "El sector porcí està massa ancorat al món capitalista, necessitava una gran inversió per modernitzar les meves instal·lacions i no volia sotmetre'm a les grans integradores", explica el pastor.

Així que, un cop s'ho va vendre tot, va comprar tres úniques ovelles. Dues es van morir al cap de molt poc temps. Semblava que la seva aposta estava condemnada al fracàs més absolut. Va comprar una dotzena més, d'una qualitat molt inferior, però la cosa no acabava d'enlairar-se. Fins que es va topar amb un important empresari originari de Benavarri i amb grans ramats a Albesa, que, també amb una simple encaixada de mans, li va fer una oferta que no podia rebutjar. Va quedar-se amb 75 ovelles amb el compromís d'anar-les pagant a terminis. No sols va fer això, sinó que va aprendre un ofici per a ell desconegut i va acabar ampliant la seva cabana fins que, avui en dia, ja en té 1.400.

Els seus animals, que gràcies a la seva nutrició tenen una qualitat alta, han d'anar a escorxadors aragonesos. El pastor lamenta que el monopoli de diverses integradores catalanes l'obliga a buscar preus més rendibles fora de Catalunya. "No estem fent-nos rics, sinó simplement ens sostenim", adverteix Aran. El seu fill sembla interessat a continuar amb el negoci. Li agrada i assumeix el sacrifici d'unes jornades laborals llargues i pocs dies de vacances a l'any. "La decisió és purament vocacional", admet en júnior, "però si no rebem ajudes per sostenir-nos, al final m'hauré de buscar una altra feina".