El dimarts 2 de gener, una quarantena de persones assistien a una reunió de poble a Tarrés, a la sala del Sindicat. Allí, l'equip de govern hi va desgranar despeses, inversions, factures pendents de pagar, subvencions pendents de rebre, previsions per l'any que comença, etc. En resum, un balanç de l'any, que servia també, al final, per felicitar les festes i fer una torronada o aperitiu. Tota la informació, detallada, s'envia uns dies abans a cada casa, de manera que a la reunió s'acaben d'explicar o aclarir dubtes. I així es fa cada any, des de fa una dècada, a aquest municipi de 99 habitants. Se n'havia fet temps enrere, però es van deixar de convocar fins a l'entrada de l'equip de Ramon M. Arbós, actual alcalde. "Ho vam agafar com un compromís amb el poble i ho hem anat fent", explica. "Els diners de l'Ajuntament són de tots, l'únic que fem nosaltres és gestionar-los i, per tant, hem de retre comptes davant de la gent, tant si són notícies bones com notícies dolentes", afegeix.

Normalment es convoca els tarresans una vegada a l'any, però s'han fet reunions de poble extra per qüestions puntuals de rellevància, com per al procés de redacció del nou Pla Urbanístic.
Fora d'aquestes trobades, el dia a dia de la gestió municipal es parla i s'aprova als plens municipals, que es fan cada dos mesos, aproximadament. Com passa en molts altres pobles de la comarca, però, no hi va pràcticament ningú, tot i anunciar-se pel pregó. La informació, en conseqüència, corre el risc de quedar restringida entre les parets de la casa de la vila. 

A més de les reunions de poble, l'Ajuntament de Tarrés impulsa des de l'estiu del 2011 un blog a Internet, on publica tant les actuacions que duu a terme com avisos a la població o petits detalls com els litres de pluja caiguts. Cal, per a un poble de 99 habitants? "El cert és que a Tarrés hi ha força gent que no hi viu tot l'any i el blog serveix, sobretot, perquè aquest sector estigui al corrent del que es fa", diu Arbós.

No només en pobles petits

Pot semblar que les reunions de poble són una dinàmica exclusiva de pobles molt petits, però no sempre és així. A Catalunya hi ha diferents experiències en aquest sentit, també en municipis de milers d'habitants o en capitals de comarca, en algun cas retransmeses i tot per Internet. A les Garrigues, un altre poble on s'aplica aquesta pràctica és la Granadella, que té més de 700 habitants, el sisè municipi més poblat de la comarca. En aquest cas, se'n fan cada quatre o cinc mesos. "Si hi ha temes importants, la reunió es fa monogràfica; si no, es repassa l'acció de govern", explica l'alcalde, Carlos Gibert. I el nivell d'assistència depèn, naturalment, de l'interès que suscita cada qüestió. Quan hi havia el debat dels parcs eòlics, per exemple, hi havien participat fins a 300 persones. L'última va ser a la tardor i ara se'n farà una d'inici d'any, on es presentaran els pressupostos del 2018.

A la Granadella es dona la particularitat que a la mesa normalment hi seuen tots els regidors, govern i oposició, cosa que assegura debat i que, en un poble políticament polaritzat, pot tenir moments de certa agror. "Les reunions de poble ens van molt bé, a més -diu Gibert-, perquè pràcticament és la gent qui fa el pressupost". A banda d'aquestes trobades periòdiques de balanç, hi ha hagut assumptes pels quals s'han convocat fòrums específics, com és el cas de l'elaboració de la Carta del Paisatge, en què es convida expressament les entitats, per exemple, a dir la seua.

Reunions puntuals

De reunions de poble també se'n fan en altres municipis garriguencs, però en pocs llocs estan planificades o incorporades com una pràctica habitual de transferència d'informació entre govern i ciutadania. Si se'n fan, sol ser per algun projecte concret d'envergadura o per problemàtiques puntuals, com va ser el brot de legionel·losi d'aquesta tardor a Maials. Per a l'acció de govern més quotidiana, els únics espais d'explicació i debat en directe solen ser, majoritàriament, els plens municipals.