Reportatge
“Hem tornat i ells continuen allà. I ara què?”
Els metges del CAP de les Borges Carme Florensa, Laia Llort i Ramon Capdevila han estat un mes ajudant els refugiats a l’illa de Lesbos, a Grècia.
Refugiats. Els metges del CAP de les Borges Carme Florensa, Laia Llort i Ramon Capdevila han estat un mes ajudant els refugiats a l'illa de Lesbos, a Grècia. Saben que la seua aportació ha estat útil, però també que la solució va molt més enllà de la part sanitària. Reclamen implicació ciutadana i acció política
Comparteix
La Carme Florensa, la Laia Llort i el Ramon Capdevila, tres metges del CAP de les Borges van marxar el 26 de setembre a Lesbos, a Grècia, per col·laborar en l'ajuda de les persones refugiades que arriben a aquesta illa a tocar de Turquia [v. SomGarrigues, núm. 433]. Hi van ser un mes, amb l'ONG Women and Health Alliance International (WAHA).
El Ramon era a primera línia atenent els bots. FOTO: SG
El que no es veu
El temps que van ser a Lesbos va coincidir amb un canvi de fluxos d'arribada. "Van deixar de venir a una zona de cop i ara sembla que hi tornen. No en saps mai ben bé els motius", explica la Carme. Ella i la Laia atenien, sobretot, en cases d'acollida a Mitilene. Per entrar als camps, com el militaritzat de Moria, calia molta paperassa burocràtica. A 70 km cap al nord, a Skala Sikamineas, el Ramon treballava directament amb els que arribaven en bots. "En general arribaven més o menys bé, amb mal de caps, dolors pel trajecte, però moltes patologies es manifesten quan fa uns dies que són allà, a les cases d'acollida o als camps", diu el Ramon, i ho confirmen la Carme i la Laia. Hipertensions, malalties cròniques, accidents previs... I el més important, el que no es veu: el trauma psicològic.
Moltes patologies es manifesten quan fa dies que són als camps. I el més important, que no es veu: el trauma psicològic
Població local
La resposta de la població grega a aquesta situació és diversa. "Passa el que passaria aquí, gent que s'implica i gent que no, gent que ho veu com una amenaça i gent que entén que són persones", explica la Laia. A l'illa de Quios, la de sota de Lesbos, l'extrema dreta hi té una presència notable i són freqüents els episodis en què calen foc als camps i boicotegen tant les instal·lacions d'entitats mèdiques com d'entitats que porten aliments, que han hagut de canviar de seu.
La Laia i la Carme a Mitilene, sobretot en cases d’acollida. FOTO: SG
El paper dels mitjans
Heu notat si ha baixat l'atenció mediàtica sobre la qüestió? Preguntem. "Depèn del mitjà", diu la Laia. "La sensació és que quan hi ha imatges potents, el focus hi és, però la problemàtica de fons no s'aborda. Trobem a faltar que els mitjans burxin, pressionin, posin el debat sobre la taula. En el nostre cas, per exemple, ha interessat molt què havíem viscut allà, mentre que nosaltres ens hem quedat més amb tot el que suposa aquest fenomen". Tots tres comparteixen un mateix pensament: "ara ells són allà, passant el mateix, i nosaltres som aquí. Hi ha 60.000 refugiats a Grècia sense cap sortida. Què fem?"
La solució és política. I des de la política local, per exemple, es pot fer molt més del que s'està fent per aconseguir acollir
Abans de marxar a finals de setembre
Qüestió política
"Ens hem adonat que la nostra feina s'acotava a una activitat concreta, però la solució va més enllà de la part sanitària", diu la Carme. "És una solució política, d'obertura de ments i de fronteres". I tots tres tenen clar com els refugiats estan en mans del joc que fa Turquia amb la Unió Europea, que obre o tanca fronteres segons la pressió que vol fer. "Per la policia turca, amb les extorsions, és un negoci; pel govern turc és una arma", rebla la Laia, i fa una crida perquè "la política local faci més del que està fent". Si a Itàlia hi ha cases d'acollida,
Campanya de sensibilització amb dos llardecanencs
Amb un espot i un manifest, el 29 de novembre s'ha posat en marxa una campanya de l'entitat Casa Nostra Casa Vostra amb l'objectiu de pressionar perquè Catalunya sigui terra d'acollida. L'Estat espanyol no ha complert ni el 5% de persones que es va comprometre a acollir i, tot i que diversos municipis i el Govern de la Generalitat han manifestat la voluntat de fer-ho, la competència en dret d'asil és del Ministeri de l'Interior. La campanya, però, considera que això no pot ser una excusa per no prendre la iniciativa i vol aconseguir una "conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d'actitud de les institucions". Entre les persones impulsores hi ha els germans Lara i Ernest Costafreda, originaris de Llardecans. A mitjans de juliol, el consistori i l'associació Fem Poble d'aquest municipi van recaptar 1.061 euros per a Casa Nostra Casa Vostra. L'11 de febrer es vol fer un concert al Palau Sant Jordi i el dia 18, una gran concentració ciutadana.