El 12 d'abril, una carta de Ramon Manuel Ribelles al diari La Mañana explicava els lligams familiars del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena amb les Terres de Ponent, especialment amb Torregrossa, poble on el seu repadrí, Toribio Llarena, va exercir de secretari municipal, on va morir el 1918 i on està enterrat. La carta feia esment, també, a un dels sis fills que va tindre Toribio, Joan Llarena, que va ser inspector d'Ensenyament, home proper a les innovacions pedagògiques i compromès amb el republicanisme. La carta explica que el 1920, Joan Llarena va demanar el trasllat a Burgos, on continuaria la tasca pedagògica i on es casaria amb Luisa Chave, amb qui va tindre tres fills, un dels quals seria el pare de l'actual jutge del Suprem.

De la família Llarena ja se n'havien publicat estudis, com un d'Esteve Mestre i Ton Solé a Mascançà, el centre de recerques del Pla d'Urgell, on repassaven la història escolar de Torregrossa entre 1850 i 1950. De fet, tres dels fills de Toribio exercirien com a docents en aquest municipi, aleshores garriguenc. És a partir de la carta de Ramon Manuel Ribelles, però, que mitjans i agències de comunicació s'han fet ressò d'aquests lligams de Llarena i alguns hi han aprofundit. D'aquí n'ha transcendit, per exemple, que abans d'aterrar a Torregrossa, Toribio Llarena va estar a Cervià. L'historiador cervianenc Josep Rubió n'ha acreditat la presència entre 1894 i 1897. "Tot i que va exercir de secretari, no arriba amb aquest estatus, sinó que consta com a 'empleado'". El nucli familiar es va establir al carrer Lleida, 9, i l'integraven Toribio, de 40 anys, la seva esposa Cinta Luna, de 33 i tres dels fills (Juan, Cinta i Pilar). "Per tant, podem afirmar que Juan Llarena, padrí de l'actual jutge, no va néixer a Cervià, com es diu en alguns mitjans", explica Rubió. Sí que hi va néixer una altra de les filles de Toribio i Cinta, Maria, el 1894.

Fent costat a la Mancomunitat
Joan Llarena acabaria sent inspector d'Ensenyament i, per tant, és probable que tornés a trepitjar les Garrigues en vàries ocasions. Com a mínim en sabem d'una, i significativa: la inauguració de l'escola que la Mancomunitat -aleshores presidida per Puig i Cadafalch- havia creat als Torms. Va ser el 6 de maig de 1918, fa 100 anys, i no el dia 10, com es diu erròniament en alguns textos. D'escola ja n'hi havia, amb el mestre Joan Benet i Petit, però un premi en un concurs de redacció escolar en català guanyat pels alumnes va ser la construcció del nou centre, un dels quatre que la Mancomunitat havia previst. A la festa hi van assistir Eugeni d'Ors, director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat, el diputat Alfred Pereña, el secretari del Consell de Pedagogia Alexandre Galí (casat amb una filla de Granyena, v. núm. 467 de SomGarrigues), l'arquitecte de l'escola Adolf Florensa i, entre ells, Joan Llarena, que a més d'inspector hi era en representació del ministre d'Instrucció Pública. 

Inauguració de l'escola
Aquella jornada als Torms, on era festa major, l'explica Valeri Serra i Boldú, periodista i folklorista, en una crònica a La Veu de Catalunya. Valeri Serra vivia a Bellpuig, on Eugeni d'Ors el recull el dia abans per anar junts cap als Torms. La crònica relata les peripècies per arribar-hi des de Lleida: "A pesar d'estar el poble a uns 26 quilòmetres, no s'hi uneix per camí ni carretera, per la qual cosa cal fer una gran marrada per acostar-s'hi anant en auto". L'expedició, formada també per Pereña, Florensa i Llarena, passa per les Borges, Castelldans i l'Albagés. Allí ja no poden continuar "a causa d'ésser nova la carretera, que està no més que explanada i plena de pedruscall" i agafen unes tartanes fins als Torms, trajecte que va durar dues hores. 

L'arribada de la comitiva l'avisa un guarda amb un tret i la gent va baixar a rebre-la. Campanes, música, visques i estretes de mà, visita a la Casa Comunal i a l'escola, beneïda pel rector. L'acte d'inauguració es fa a la galeria porticada de l'escola i obre la cerimònia Alfred Pereña, el segueix Eugeni d'Ors, que és ovacionat i, a continuació, parla Joan Llarena, que es refereix al "patriotisme de la Mancomunitat al preocupar-se de la cultura, exhorta el poble dels Torms a gaudir-se dels beneficis que ha de reportar-li l'escola, fa vots per a que al rebre-la l'Estat faci l'obra santa de formar el poble en l'esperit català i acaba dient que hem de gaudir-nos tots de la inauguració amb què avui comença la Mancomunitat una tanda d'edificis que transformaran la terra catalana". Després parla el mestre Joan Benet i Ors clou l'acte.

Per a 60 alumnes
L'escola era mixta, per a nens i nenes, i pensada per encabir-ne 60. La van construir els germans Josep Anton i Francesc Corretjé, de Castelldans, sent-ne empresari Ramon Rius Pinyol. Era un edifici de planta baixa i amb aules clares, amples i ventilades. "El menatge escolar, abundós, tant en Geografia com en Geometria i Aritmètica", explica la crònica. "Hi ha tots els útils d'Agrimensura, bancs i eines de fuster i cerraller, material apropiat per recollir i classificar diverses espècies mineralògiques, zoològiques i botàniques, llanterna de projeccions, i tantes i tantes coses que no és possible recordar-les". El poble, a més, estava a punt d'estrenar telèfon, un altre gran propòsit de la Mancomunitat arreu del país.

Acabat l'acte, l'Ajuntament obsequia l'expedició i altres convidats amb un dinar a la Casa de la Vila, servit per la fonda del Terrall, de les Borges. Als brindis hi intervenen l'alcalde, Josep Pinyol, el metge de la Granadella Emili Galceran, el juncosà Ramon Gomis, el "senyor Rius", de l'Albagés, el metge de Bellaguarda (llavors Pobla de la Granadella), Valeri Serra, Gabriel Vinyas, professor de l'Escola Normal, el mossèn, l'arquitecte Florensa, Galí, Pereña i Ors. Després, visita a l'església i encara una última vegada a l'escola, on els alumnes van cantar cançons i recitar poemes. 
El retorn és com l'anada, en tartana fins l'Albagés i continuar amb "auto". "Brillava el sol de tarda després d'un dia plujós, i això feia ressaltar majorment la verdor de les oliveres i ametllers i de les feixes de blat que serveixen de fons a la blanca escola", diu el cronista. "Un comprèn la veritat d'aquell refrany que ensenya que les Garrigues són com un llibre tancat, que per a saber les moltes coses bones que guarda és precís obrir-lo i resseguir-ne tots els indrets".

Valeri Serra i Eugeni d'Ors farien nit a les Borges, on l'endemà, amb l'alcalde Cortada i l'arquitecte Planas, van revisar els últims detalls de la biblioteca que la Mancomunitat hi estava construint i es va fixar data per a la inauguració, que acabaria sent el 4 de novembre d'aquell any, un altre centenari que actualment es prepara i que abordarem més endavant.