El diumenge 12 d'agost va tenir lloc a Tarrés l'acte de dignificació de la fossa comuna de la Guerra Civil que hi ha al cementiri de la població, que va comptar amb les intervencions de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Carme Garcia, l'alcalde, Ramon M. Arbós, i familiars de l'única víctima de qui se sap el nom, vinguts des del municipi gironí d'Aiguaviva, d'on era originària. Després dels parlaments, d'una lectura de poemes i de l'actuació del cor parroquial, es va descobrir una placa commemorativa en una de les parets del recinte, on els familiars van dipositar uns rams de flors. Fins ara, l'espai no havia estat mai senyalitzat.
Aquest era el segon dels actes sobre la fossa. El 28 de juliol, l'Ajuntament va organitzar una conferència de Josep Rubió, historiador i membre del Centre d'Estudis de les Garrigues, sobre l'ocupació franquista de la comarca. 

29 soldats
Segons una acta municipal del 12 de gener de 1939, aquell dia es van enterrar al cementiri 29 cossos de soldats trobats al terme, morts a causa dels forts combats a la zona entre l'exèrcit republicà i el revoltat. Per la vestimenta, 25 d'aquests pertanyerien al primer i quatre al segon, concretament a les tropes voluntàries de la Itàlia de Mussolini que lluitaven al costat de Franco. Només en un cas es va trobar documents que permetien identificar el cos i que estarien dins una botella enterrada amb el cadàver, però a l'acta no es va fer constar el nom concret. No obstant això, al Registre Civil de Tarrés sí que consta com a enterrat al cementiri el nom de Josep Fornells Garriga, que havia estat mobilitzat per l'exèrcit republicà [v. desglossament] i, per tant, tot indica que és un dels 29 cossos. La seua família, present a l'acte, va agrair a l'Ajuntament els gestos per evitar que la presència d'aquells soldats no caigui en l'oblit. "Ens fa il·lusió i ens dona tranquil·litat saber on està enterrat", va dir una besneta. Per la seua part, l'alcalde tarresà va manifestar que "si podem ajudar que 29 famílies puguin trobar les despulles dels seus avantpassats, farem els possibles perquè així sigui" i va definir l'acte com "una presa de consciència que, a part dels difunts de Tarrés, al cementiri hi ha també 29 persones que no coneixem però que tenen unes famílies que les estimen i no saben on són".

Possible exhumació
Perquè les famílies puguin trobar els seus avantpassats, cal un següent pas: excavar la fossa, exhumar-ne les restes que s'hi trobin, tal com es va fer la tardor passada al Soleràs [v. SomGarrigues, núm. 464], agafar-ne mostres genètiques i creuar-les amb les dels familiars. De moment, els fills de Josep Fornells ja tenen cita aquest octubre per a la prova, però l'excavació de la fossa anirà per a més llarg. La directora general de Memòria Democràtica, organisme responsable de l'obertura de fosses, va assumir públicament el compromís de fer-ho "si no l'any 2019, el 2020". Actualment, a Catalunya es té constància de 507 fosses (17 de les quals a les Garrigues), quan tres anys enrere se'n coneixien 380. El fet que en el cas de Tarrés hi consti un nom i hi hagi vius tres fills de la víctima pot accelerar el procés i fer que entri dins de les prioritats del Govern a mitjà termini. 

Zona de foc virulent 
Tarrés va ser ocupat el 8 de gener del 1939 per una de les divisions del Corpo di Truppe Volontarie italià. No va ser una ocupació fàcil, sinó que la resistència republicana va frenar notablement l'avenç dels soldats feixistes a la zona. El dia 6 havien ocupat Vinaixa, però l'avenç cap a Tarrés no va ser fàcil, tancs i metralladores republicans barraven el pas i els italians van haver de maniobrar pels turons del nord del poble. Algunes fonts parlen de 92 morts només entre els Fletxes Verdes el dia 7, que se sumarien a les 80 de l'endemà dia 8, quan els italians arriben al vèrtex Vilobí, al nord del pla de les Sabines. Mentrestant, la divisió Littorio entrava a Tarrés, on va fer nit. L'endemà continuarien cap a Vimbodí i l'Espluga de Francolí.