Les expectatives artístiques del vianant que s'acosta per primer cop a l'església de Bellaguarda no acostumen a ser, per norma general, gaire inspiradores. Una ullada ràpida a l'exterior de l'edifici pot tendir a concloure que la sobrietat que impera en la façana (només rebatuda per una certa ornamentació en la portalada) n'és també la constant a l'interior. Però el vianant s'equivocarà, i de bon tros, si emet un judici precipitat. Recentment, la descoberta de dues interessants pintures murals a l'espai del presbiteri ha fet augmentar l'interès en el conjunt patrimonial localitzat a l'interior del temple.

La bellesa interior
L'església de Bellaguarda està dedicada a Sant Antoni Abat, és d'estil barroc i va ser construïda al segle XVIII sobre l'antic temple medieval. El temple guarda dins les seues parets, arrebossades i pintades de blanc, diversos tresors arquitectònics: una precisa harmonia entre els pilars i les arcades de l'interior, una planta basilical ben proporcionada o una cúpula octogonal que permet gaudir a les petxines d'un notable tetramorf. Fa poc més d'un any, gràcies a l'impuls d'un pla de rehabilitació per part del consistori municipal (vegeu el desglossament) s'ha unit al virtuós catàleg patrimonial del temple el que tot apunta que passaran a ser en poc temps les joies de la corona: dues pintures murals del segle XVIII localitzades a les parets laterals del presbiteri.

Moisès, el protagonista
Després d'unes primeres inspeccions, sota la capa de morter existent hi van aparèixer dues representacions pictòriques fetes amb la tècnica de la grisalla que remetien a escenes del personatge bíblic Moisès. A la part dreta del presbiteri s'hi troba l'escena del pas del mar Roig per part del poble jueu: l'escena se situa just en el moment en què les aigües ja han tornat al seu lloc, ofegant l'exèrcit del faraó. L'escena és presidida per Moisès, al centre, que manté els braços aixecats i mira cap al cel. Al mur esquerre, s'hi observa l'escena a la muntanya del Sinaí, quan Moisès hi puja a recollir els deu manaments. L'escena mostra Déu mig assegut sobre un núvol sostingut per àngels que toquen les trompetes. El creador sosté amb la mà dreta les taules i amb l'esquerra assenyala amb el dit indicant a Moisès que les porti al poble, el profeta es manté agenollat sobre la roca.

(foto: Xavi Minguella)

Unes pintures singulars
Les pintures daten del segle XVIII, el mateix moment de la construcció del temple, i van ser realitzades amb la tècnica de la grisalla. Joan-Ramon González és el cap d'arqueologia de la Diputació de Lleida i l'encarregat de fer l'informe arqueològic de les pintures murals de l'església de Bellaguarda. "Tot i que la utilització de la tècnica de la grisalla era freqüent en l'època, les grans dimensions dels murals de Bellaguarda i la qualitat artística de la qual es dotava l'autor fan que puguem considerar les dues representacions pictòriques com un cas únic a tota la província de Lleida. González deixa en l'aire la possibilitat de saber qui és l'autor dels murals: "No era freqüent al segle XVIII que aquests pintors firmessin les obres però existeix la possibilitat que mitjançant una consulta acurada dels diferents registres es pogués identificar l'autor dels murals."

Preguntat pels passos que cal seguir a partir d'ara, González enumera les següents parts del procés: "En primer lloc, s'hauria d'acabar de netejar els murals, que encara tenen algunes parts ocultes, després s'hauran de consolidar mitjançant un procés de restauració, i s'han de treure els llums incrustats. Més endavant, es podria buscar en altres punts de l'església si existeixen més pintures, que crec que pot ser bastant factible." Així doncs, l'església de Bellaguarda, a poc a poc, va descobrint els seus secrets al vianant, que haurà d'estar atent a tot allò que li anirà revelant.