El 1990, l'independentisme es trobava en plena reconfiguració. Mentre es llepava encara les ferides del 1987 (desfeta de l'MDT, Hipercor, l'atemptat de les Borges), afrontava una nova conjuntura internacional arran de la caiguda de l'URSS i l'hegemonia indiscutida dels Estats Units i el seu liberalisme, així com l'arribada de les primeres independències de països com Lituània o fets transcendents com l'alliberament de Nelson Mandela després de 27 anys a presó.

Encara faltaven dos anys per a la més gran operació repressiva contra l'independentisme català, però l'Estat no estava pas quiet. Aquell 1990, a les detencions i maltractaments habituals s'hi sumen pràctiques com pallisses de policies de paisà a independentistes durant les manifestacions o bombes parapolicials a locals d'organitzacions socials i polítiques. Era la resposta a èxits rotunds com les 10.000 persones que el febrer d'aquell any s'havien manifestat a Barcelona pel dret a l'autodeterminació. 

Marxa en columnes 
Va ser precisament pel dret a l'autodeterminació que la Crida, entitat d'agitació civicopolítica que, aleshores, tenia Jordi Sànchez entre els seus dirigents, va organitzar una marxa que recorregués el país amb la idea d'informar, sensibilitzar i fer participar el conjunt de la societat catalana en un projecte de futur; una mena de procés constituent sobre el terreny, que a cada lloc per on passava se solidaritzava amb les problemàtiques de la zona.

Algunes fonts expliquen que la marxa va sortir des de Berga, just després de l'Aplec del Pi de les Tres Branques; altres, que ho va fer des d'Inca (Mallorca); altres, des d'Amposta. El que sembla clar és que hi havia diverses columnes i que una va passar per Ponent. Les Garrigues no hi constaven com a lloc de parada per a cap acció política, però la comitiva -val a dir que molt minsa- hi passava de camí a Lleida. I tan bon punt va trepitjar la comarca, ja tenia la Policia Nacional i la Guàrdia Civil als talons. Era el 17 de juliol i els cossos de seguretat espanyols no van treure l'ull de sobre d'aquell petit grup d'independentistes fins que va sortir de la província per Cervera l'endemà a la tarda. Allí devia tocar seguir-los a agents policials de la província veïna.

Les Obagues, vigilades 
Feia 12 anys de l'aprovació de la Constitució espanyola, que en teoria garanteix drets com els de reunió i llibertat d'expressió. L'Estat feia gala del Quinto Centenario i es preparava per als Jocs Olímpics, una aparent modernitat que contrastava amb l'intens seguiment que es feia als independentistes que aquell estiu recorrien el país. Un seguiment del qual s'informava al detall i al moment, amb urgència i confidencialitat, al mateix governador civil en persona, José Ignacio Urenda, un destacat militant de la lluita antifranquista, precisament.

Un informe de la Guàrdia Civil recuperat ara pel Fons de Documentació de l'Esquerra Independentista de Ponent detalla que el 17 de juliol, a les 18.20 h, la comitiva sortia de les Borges i pernoctava a la granja-escola les Obagues (creada el 1983 i llavors situada al mas Sant Jordi). Paral·lelament, la Policia Nacional especificava en un altre informe que el grup el formaven vuit persones (tres dones i cinc homes), la marca, model i matrícula del vehicle de lloguer que portaven i que havien fet nit a les Obagues, "habitualmente frecuentada por jóvenes miembros independentistas". Difícilment podia passar desapercebut aquest operatiu policial pels camins de la partida dels Masos seguint una furgoneta amb vuit persones. 

L'obsessió amb la marxa venia de dies enrere. Una setmana abans ja hi ha un primer informe en aquest sentit, avançant que una de les etapes passaria per Lleida, Balaguer, Tàrrega i Cervera. Quatre dies abans, un altre informe constata que "han aparecido diversas pegatinas de pequeño tamaño anunciano la citada marcha" i n'adjunta una perquè la pugui veure bé el governador.

Parlaments i reunions 
Després de dormir a les Obagues, la comitiva va anar ja cap a Lleida, on es va fer un acte polític a la presó -on hi havia independentistes detinguts-, es va llegir un manifest (que la policia també va recollir i enviar al governador) i hi va haver una reunió amb els colons de Montagut, a qui un any  abans s'havia enviat 300 policies, 50 vehicles i dos helicòpters per desallotjar-los, en el conflicte que mantenien amb una empresa de Josep M. Vall Companys. La marxa continuaria cap Mollerussa -on es van llançar adhesius i fulletons-, Linyola -on es van reunir amb l'Ajuntament-, el Tarròs -on es va homenatjar Lluís Companys-, Tàrrega i Cervera.