Les inundacions de parts de nuclis urbans en diversos indrets del país i, sobretot, la tragèdia d'Agramunt arran de les pluges del 2 de novembre han tornat a posar al centre del debat els riscos de construir en zones inundables.

Urbanisme poc expansiu
Tot i els danys que hi ha hagut en conreus i camins [v. desglossament], no s'han hagut de lamentar gaires desperfectes dins dels pobles de la comarca fruit de crescudes fluvials (sí que hi ha hagut entrades d'aigua per goteres, com a l'escola de Cervià, per exemple). I és que, en general, els límits dels nuclis urbans es continuen circumscrivint als seus límits històrics, sempre fora de l'abast de crescudes sobtades.

Per bé o per mal, la bombolla immobiliària no va afectar tant aquí com en altres comarques i no es van fer plans urbanístics gaire expansius o, si més no, aquests no es van arribar a concretar sobre el terreny. L'aprovació del Reglament de la Llei d'Urbanisme el 2006, a més, impedia construir cap nova edificació a les zones considerades sistema hídric, és a dir, la part inundable amb períodes de retorn de fins a 100 anys. 

Punts de risc
Segons el mapa de riscos del Ministeri d'Agricultura, la comarca no se'n lliura. Hi ha tres eixos clars: la Femosa (entre Vinaixa i Juneda), el Set (del Vilosell a Alfés) i la vall Major (de Juncosa a Sarroca), amb algun eix secundari com el del Corb (Arbeca), per on el 1994 ja va baixar una forta robinada per l'avinguda Montserrat, a tocar de les pistes d'atletisme. Cap d'aquests tres eixos passa per dins de poblacions, amb dues excepcions: el Soleràs (on l'Ajuntament, la Llar de Jubilats, la zona esportiva i algunes cases es troben de ple a la Vall Major i els darreres del carrer Nou que donen a la C-233 també presenten risc) i Alcanó (on una derivada de la vall Major agafa la zona esportiva, les piscines i edificis com l'antiga escola), a més d'alguna part de l'entrada dels Torms. Al Soleràs, l'aiguat del dia 2 no va afectar la zona i a Alcanó, on ja s'han patit diverses inundacions, va arribar molta aigua, però aquesta vegada per l'altra banda del poble. 

Altres punts delicats en una avinguda són les vies d'entrada a l'Albagés, el Cogul, Aspa o el pont de sota la via a Juneda, cases de les Borges properes a la Font Vella o al cementiri, alguna granja a l'entrada de Sarroca, les pistes d'Arbeca als Omellons i a la Floresta o la de Sunyer a Montoliu; l'aigua pot cobrir, fins i tot, trams de la C-12, l'Eix de l'Ebre. D'altra banda, cal tenir en compte el paper de pantans com el de l'Albi o el futur de l'Albagés a l'hora de frenar el cop i dosificar crescudes. Per contra, la desaparició d'espones pot suposar un accelerador dels corrents d'aigua, amb la corresponent afectació sobre conreus o murs de contenció.