A l'Espluga Calba hi ha un sometent que no surt a patrullar, que no fa tasques de vigilància ni avisa la policia i que té unes característiques que només es coneixen en aquest poble. No vetlla per la seguretat dels veïns, però dóna una alegria als seus estómacs, perquè per sometent es coneix, a l’Espluga, una menja típica d'hivern, antigament habitual entre la pagesia, feta amb arengada, all, julivert, farina i, sobretot, bitxo. La picantor ajudava a passar el fred, diuen, i, per tant, és probable que fos un plat associat als membres de la patrulla ciutadana, segons explica la teoria popular. Amb la patrulla desapareguda des de fa dècades, el nom va passar a designar aquesta menja.

Recuperació i relleu
Des de fa quinze o vint anys, i coincidint amb la Festa Major d'hivern en honor a sant Blai, pels volts del 3 de febrer, el sometent s'ha incorporat als actes festius locals i, més recentment, com a esmorzar popular. La cooperativa agrícola acull la trobada i l'Ajuntament hi posa tot el necessari, excepte el bitxo, que, en tant que element fonamental del plat, cada cuiner es porta el seu. No hi ha una comissió encarregada de preparar el menjar, sinó que durant els dies previs a la festa els espluguencs passen pel consistori i s’apunten per cuinar. I quan arriba el dia s'encenen una desena de fogons per anar elaborant i servint racions de sometent als assistents.

Hi arribem puntuals, a fora del recinte hi ha poc moviment, però a dins tot està en dansa. S'obre la porta gran del magatzem de la cooperativa i va arribant gent; alguns s'han escapat un moment de la feina per seguir la tradició. Tothom en tasta una mica de tothom, sembla un concurs però no ho és, tot i la rivalitat amigable que hi ha. "Com? El d'aquells ha sortit més picant? Fem-ne un altre i ja veuràs", se sent darrere d'algunes paelles, que durant el matí van fent tongades de racions. Això sí, algun veterà assegura que "el sometent sometent, el que es feia abans, no te'l podies menjar", de picant que era.

Fins fa poc, la iniciativa corria el risc de quedar només en mans de la gent gran i, per tant, acabar desapareixent, però el cas és que ha atrapat també el jovent del poble, que d'uns anys ençà s'hi ha bolcat i assegura la pervivència d’aquest particular sometent gastronòmic.