"S'havia de fer". La frase es repetia als petits rotlles que s'anaven formant, espontàniament, entre el centenar de persones presents al Racó del Bolet per l'acte de record dels cinc nens morts i quatre de ferits el febrer de 1939, fa 75 anys. Feia fred, també a dins de l'església, on una hora abans s'havia fet la missa i els bancs plens ja indicaven que no es tractava d'un diumenge qualsevol. Havien assistit a l'ofici fulledencs residents i fulledencs emigrats, acompanyats de familiars i amics. Entre la litúrgia habitual, alguna escletxa sobre les víctimes. "Avui Fulleda compleix una obligació moral", va dir el capellà, que va intentar estalviar-se etiquetes, però no del tot. Al sortir, salutacions de retrobament, converses més o menys convencionals i xino-xano cap als afores.

Espai dignificat
Un monòlit de pedra, una placa amb els noms, edats i renom de la casa de les víctimes; vuit testos de flors vermelles i un ram de flors blanques, símbol de puresa; una primera fila de vuit cadires per a familiars i supervivents; al darrere, el centenar de persones, joves i grans. Breu discurs de l'alcalde, Jordi Arbós, en un dels primers parlaments públics després de rellevar l'anterior alcaldessa tres mesos enrere. No sempre ofereixen un escenari tan digne, les primeres ocasions. La part més emotiva, però, les paraules de Montse Arbós. Coneixia el tema, s'havia posat en context no aquell dia, sinó quan ja en va fer una exposició fa cinc anys. Una exposició que narrava com pocs dies després de passar el front el terme anava ple de municions abandonades. La canalla les recollia i hi jugava. Com avui a l'Afganistan. Com a Síria. I hi moria.

Una caixa va explotar als afores, al Racó del Bolet, i va marcar el poble per sempre més. Durant dècades, però, aquell espai va continuar sent dels més lletjos, un abocador de deixalles que tardaria anys a clausurar-se. Diumenge passat, finalment, es clausurava també l'oblit a què havia estat condemnat i s'obria la memòria. A raig. Acabat l'acte, a l'antic molí d'oli es continuaven espolsant records entre els plafons de l'exposició: "petaven bales per tot arreu", "jo aquell dia era a...", "mira, aquesta era de cal...", "estiraves l'espoleta i au".