Qui no està avesat al món de la cinegètica pot tenir la sensació que es caça tot l'any, de tot i a tot arreu, però no funciona així. Hi ha una normativa que estableix clarament quines espècies, quan, on i com es poden caçar. El 26 de febrer acabava la pròrroga del tord, període que havia començat el dia 5. Es tancava un mes intens, amb més presència de caçadors forasters i una elevada concentració d'activitat en els dies concrets per intentar coincidir amb el retorn d'aquest ocell migratori del sud d'Europa cap al nord. El mateix 26 acabava, també, el període de caça de l'estornell, exactament igual que el del tord. Fins a finals de març quedava, doncs, la caça del senglar i, fins a mig abril, la del conill.

Origen de les àrees privades

Fins al 1970 era un campi qui pugui. Aquell any s'aprovava la llei de caça en l'àmbit estatal, vigent fins avui, i es començava a regular l'activitat; una llei prèvia a la mateixa Constitució espanyola i que diverses fonts recorden que tocaria revisar. És en aquells anys que apareix la figura de gestió de l'explotació de la caça i es creen les àrees privades (vedats), per a les quals els titulars de les finques cedeixen els drets de l'explotació de la fauna cinegètica dels seus terrenys. Inicialment, tot això es coordina a través de les cambres agràries, la majoria de les quals coincideixen amb la superfície dels termes municipals. D'aquí que, posteriorment, la titularitat de les àrees privades de caça (APC) acabés en mans dels ajuntaments, excepte algun cas, com el de la Granadella, en què el titular és un particular.

(foto: Xavi Minguella)

Diferències de gestió

Què acostuma a fer un ajuntament titular d'una APC? Normalment passen tres coses: o n'assumeix directament la gestió, o la comparteix amb la societat de caçadors local o l'arrenda a un tercer. Que la gestioni directament el consistori passa, per exemple, en llocs com Arbeca, l'Albi, Juncosa o Puiggròs. A les Borges o Cervià, per exemple, són les societats de caçadors locals les qui en tenen la concessió, havent de pagar un cànon anual al consistori. L'altra modalitat, la d'arrendament a un particular, es dóna a Granyena, el Soleràs, el Cogul, els Omellons o Castelldans, per exemple. En aquests casos, l'arrendatari ha de satisfer també una quantitat fixa a l'Ajuntament i, un cop assolida, la resta és benefici per a ell. Sigui com sigui, tots els casos suposen una quantitat important d'ingressos per a les arques municipals, que normalment es destinen a arreglar camins o a tenir un guarda municipal que vigila i té cura de l'entorn, com el cas d'Arbeca.

Més o menys forasters

Aquesta diversitat en la gestió genera també una diversitat d'usos. La presència de caçadors forasters, per exemple, és més notòria a les APC dirigides per arrendataris particulars, on l'afany de lucre és un dels objectius de la gestió. En aquests termes se solen expedir més passis per poder-hi caçar, ja que cada passi són diners. No és una norma, però una major presència de caçadors forasters pot representar una major probabilitat de conflictes com queixes de pagesos, proximitat de trets a les granges, furts de llenya o brutícia al terme, per exemple. A l'altre costat hi ha APC que són molt zeloses, dosifiquen el nombre de caçadors i vetllen per habilitar abeuradors o fer repoblacions. En el cas de les Borges, per exemple, la societat gestora històricament no acceptava caçadors que no estiguessin empadronats al poble, però la pressió municipal i pagesa de fa uns anys per fer front a l'elevat nombre de conills va acabar fent-los acceptar una dotzena de caçadors de fora.

(foto: Xavi Minguella)

Això no vol dir que els forasters siguin sinònim de problemes. En aquest cas de les Borges, per exemple, repeteixen cada any i tenen un cert vincle amb el territori. Ara bé, el qui està de pas, que un dia és al Cogul i l'endemà pot ser a l'altra punta de país, és més fàcil que no tingui tanta cura del que fa i del que genera. "Els que paguen i es desplacen dues hores, van al que van, han d'amortitzar i no volen tornar amb les butxaques buides. Quan ets del poble, surts a fer el tomet, a l'hora que et sembla... T'ho prens d'una altra manera. A més, el que vols és gaudir de la cacera, que es mantingui la població i respectar tothom, no vols problemes amb ningú", expliquen uns caçadors garriguencs. 

A la baixa

L'interès que pot tenir les Garrigues per a un caçador de fora rau, principalment, en el tord, que és en el que més passis es fan. No obstant això, algunes fonts indiquen que les peticions han anat a la baixa, "com l'economia". "Ja no en vénen tants i els que vénen arrufen el nas a l'hora de pagar", diuen. Ara bé, de peces se n'abaten més. Els últims anys s'estan fent rècords de captures de senglar a Catalunya, per exemple. Però hi ha menys caçadors. A les Garrigues, a més, la mitjana d'edat va creixent, sense un relleu generacional clar. En l'última dècada, a més, la percepció social sobre aquesta activitat ha canviat molt, segons asseguren alguns practicants. "Ja ens trobaran a faltar. Els qui només trepitgen l'asfalt ja ho comencen a veure amb els accidents amb senglars", conclou.