Quan es parla dels primers ajuntaments democràtics sovint es cau en l'equívoc de situar-se al 1979, oblidant les eleccions del 1934. Poc es coneix avui, per exemple, qui van ser els alcaldes elegits durant la República, molts dels quals van pagar amb la vida o amb l'exili el seu compromís polític. És el cas de Joan Navés, primer batlle escollit democràticament a les Borges Blanques, que va haver de marxar a l'exili a l'acabar la Guerra Civil i mai rebria cap reconeixement públic al seu poble. Coetanis polítics seus com Ramon Arrufat, Pere Mias o Joan Cornudella tenen carrers o plaques commemoratives a les Borges; Navés, res. Només la CUP, Borges per la República i la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges n'han recordat puntualment la figura en els últims anys.

Els familiars de Navés, davant la que fou casa seva a la plaça de les Borges. (foto: M.A.)

Home de Macià
Joan Navés era fill de l'arbequí Nemesi Navés, establert a les Borges, en una gran casa de la plaça dels porxos, cal Menso [v. SomGarrigues, 393]. De ben jove es va implicar amb el Centre Demòcrata i Republicà (CDR), on el 1920 ja apareix com a vocal de la junta, presidida per Pere Mias. Formava part del grup d'homes de confiança de Francesc Macià, sector que rivalitzava amb l'ala més conservadora i pudent del republicanisme local que també hi havia dins el mateix CDR, el gran actor polític de les Borges dels anys 20 i 30. El març del 1931, quan ja hi havia flaires de República, Macià va visitar les Borges. Per la jornada, multitudinària, es van fer 50 arcs als carrers, un banquet a l'envelat del CDR amb 600 persones, parlaments a la plaça amb Macià, Ventura Gassol i Ramon Fabregat, un partit de futbol en benefici dels presos... Aquell dia hi havia també Humbert Torres, Josep Tarradellas... i Joan Navés.

Navés, primer per la dreta, assegut. (foto: Arxiu J. Segura)

Obra renovadora 
Al cap d'un mes, el 12 d'abril de 1931, Navés sortia escollit regidor. El dia 14, un comitè revolucionari presidit per Pere Mias, seguint la tònica general arreu del país, va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament i va decidir que Navés fos el nou alcalde. El dia 16, la resta de regidors ratificaven la decisió i es constituïa formalment el nou consistori. Començava un mandat marcat per importants reformes en tots els àmbits, ja fos una fiscalitat progressiva, una modernització en sanitat i higiene, un major pes de la beneficència, una aposta clara per l'extensió de la cultura i l'educació i una voluntat laïcitzant per restar protagonisme a l'Església. Això últim li va valer l'oposició acèrrima dels sectors carlins, canalitzada a través de la revista Horitzó, que asseguraven sentir-se perseguits. Des d'un inici, Navés havia volgut incloure els membres de l'oposició a les diferents comissions municipals, però aquests es van començar a absentar aviat dels plens.

El gener de 1934, Navés va tornar a sortir elegit alcalde, aquesta vegada a través d'unes eleccions i amb vot masculí i femení. Era, per tant, el primer alcalde elegit democràticament a la història de les Borges. Al cap d'uns mesos, però, Navés era destituït per la seua participació als Fets d'Octubre, quan va proclamar l'Estat Català, tot i que havia fet crides a no alterar l'ordre, fent gala de l'habitual actitud cívica. Una actitud que l'estiu de 1936, restituït en el càrrec i president del Comitè de Milícies Antifeixistes, va demostrar també ajudant a escapar de la persecució religiosa les monges del convent del Carme. Aquesta flexibilitat, però, no devia ser apta per als temps que corrien i Navés seria apartat de l'Ajuntament pels sectors comunistes i llibertaris. 
 
Vida a França 
A partir del 1936 poca cosa es coneix ja de la trajectòria de Navés, tret que es va veure obligat a exiliar-se, primer a Marsella i després a Tolosa, on va morir el 1974. Fa unes setmanes, però, la seua nora  Madeleine Sarradet, de París, es va posar en contacte amb membres de la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges. El seu marit, Georges Navés, havia mort l'hivern passat i Madeleine es va proposar reconstruir l'arbre genealògic i la història de Joan Navés, de qui tenien poca informació anterior a 1939, ja que ell sempre havia estat reticent a parlar-ne gaire. 
Finalment, el passat 21 d'agost, la Madeleine, el seu fill Romain Navés i un germà d'ella van fer cap a les Borges. La Comissió Ciutadana per la Memòria, encapçalada per l'historiador Marc Macià, els va mostrar la casa natal de Joan Navés, la casa de Pere Mias, l'antic Ajuntament -actual Centre Cívic- des d'on es va proclamar la República i l'Estat Català, l'Espai Macià -on els familiars van signar al llibre d'honor- o el lloc on hi havia hagut la seu del Centre Demòcrata i Republicà, on Navés es va forjar políticament i  Cal Gineret. Es dona el cas que un dels membres de la Comissió que acompanyava la família de Navés era Emili Farré, fill de Candi Farré, que fou un destacat regidor dels governs de l'històric alcalde. Candi Farré, a més, era delegat local de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i membre de la comissió Homenatge a Macià que es va formar el 1931. El 1932 seria elegit president del CDR. O una altra coincidència: l'encarregat de l'Espai Macià que va rebre la família, Josep Segura, és besnet de Pau Segura Rovirosa, company de Navés al CDR, entitat de la qual havia estat fundador el 1900, que va morir en un bombardeig el desembre del 1938.

Navés, el 1970, quan tenia 75 anys. (foto: família Navés)

Familiars de Navés i membres de la Comissió per la Memòria, rebuts a l’Ajuntament. (foto: M.A.)

A punt d'emigrar a Mèxic
Apartat de l'Ajuntament el 1936, Navés, per edat, no faria la guerra. Va deixar les Borges i va anar a Barcelona, on ara sabem, gràcies a la Madeleine, que va treballar amb Josep Tarradellas al departament de Finances. El 1939 creua la frontera amb la seua segona companya, la junedenca Magdalena Olivart. Són internats a Argelers, fins que una família per qui Navés havia treballat d'adolescent, la família Puget, els en treu i els porta a Marsella. Allí va coincidir de nou amb Ventura Gassol. Navés es va apuntar per embarcar-se cap a Mèxic, però l'ocupació nazi li ho va impedir i es va traslladar a Tolosa, on treballaria com a comptable, sense papers ni seguretat social. El 1946, acabada la segona Guerra Mundial, va néixer el seu segon fill, George -n'havia tingut un a les Borges el 1923 amb Anita Segura- i el 1962 es va casar amb papers falsos, ja que els oficials d'Espanya no li acreditaven el divorci, aleshores prohibit. 

(foto: M.A.)

El misteri del naixement
Un dels objectius de la visita de la família de Navés a les Borges era aclarir la data de naixement de Joan, ja que els en constava tres de diferents: 1885, 1892 i 1895. Finalment, entre el Registre i la partida de baptisme de la parròquia, va quedar aclarit: 21 de desembre de 1895. Ara sabem, doncs, que Joan Navés tenia 35 anys quan va començar a ser alcalde i 38 quan va proclamar l'Estat Català.