Ara que fa 80 anys dels Fets d'Octubre de 1934 val la pena mirar un moment el passat i, si s'escau, aprendre quelcom d'aquells dies esperançadors, però amb final convuls i repressiu vers els representants legítims del poble de Catalunya. A Juneda, per exemple, la situació tingué un caire violent similar al de Torregrossa –aleshores a les Garrigues–, s'hi cremà el local del Foment i, durant el registre d'un domicili, Pere Aguilà assassinà a trets el jove Ramon Rosinach, de Cal Rector. La Guàrdia Civil faria fins a 19 detencions.

Perfil catalanista i progressista
A les Borges, on disposem de més informació, aquells dies tingueren un marcat caràcter catalanista i progressista. Els principals protagonistes serien el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i les Joventuts d'Estat Català (JEREC), ambdós grups molt vinculats al republicanisme nacionalista que havia anat guanyant l'hegemonia social i política des d'inicis del segle XX. 

Quan la UGT proclamà la vaga general després de l'entrada de la CEDA al govern estatal, el mateix 5 d'octubre les forces obreres de les Borges, majoritàriament del BOC, sortiren al carrer per bloquejar entrades i sortides. S'asseguraven que ningú anés a treballar al camp, l'ocupació majoritària del moment. Malgrat que el setmanari local Horitzó, tradicionalista, denunciava coaccions, també reconeixia que, a l'hora de la veritat, qui va voler anar a treballar al camp ho va poder fer. 

La vaga creix
L'endemà s'imposava la vaga coincidint amb l'arribada de notícies de la resta de l'Estat sobre una aturada general. A iniciativa del BOC, s'havia creat un comitè de vaga, que aquell matí parava el trànsit a les carreteres i proveïa els viatgers amb un passi del comitè. La vaga anava prenent una dimensió més gran. Segons Horitzó, "les autoritats deixaven fer, contemplant-s'ho en actitud passiva" en clara complicitat amb les forces obreres. Aquell matí, també s'adheriren al moviment revolucionari les Joventuts d'Estat Català, amb pistoles que duien de forma visible. Dirigides per Manel Saltó, feien de força d'ordre, escorcollant persones que consideraven perilloses. Junt amb les altres forces obreres, requisaren dos cotxes per escampar el moviment a la comarca. La vaga s'estengué a Juneda, Arbeca, Castelldans, l'Espluga, la Pobla i Torregrossa.

Proclamacions de l'Estat Català
Quan a mig matí arribaren notícies dels fets de Torregrossa, on els revoltats havien saquejat i incendiat béns de l’església, a les forces obreres s'hi sumà la Unió Socialista de Catalunya (USC). A la tarda, amb una major llibertat de trànsit, semblava que el moviment revolucionari perdia força. Tanmateix, revifà al vespre amb la notícia de la proclamació de l'Estat Català dins d'una República Federal per part de Lluís Companys a Barcelona. A partir d'aquí, la dinàmica revolucionària fou capitalitzada per ERC i JEC. S'organitzà una manifestació del local dels republicans a l'ajuntament, on el batlle Joan Navés va proclamar també l'Estat Català. Fent gala de la seva actitud cívica, que ja havia demostrat el 14 d'abril, Navés recomanà "que no s'alterés l'ordre, però que tothom es posés a l'aguait". A Arbeca també es proclamà l'Estat Català i s'arribà a penjar la "bandera separatista" al balcó de l'ajuntament fins el dimarts següent. A la Pobla es proclamà una República Catalana, com el 14 d'abril de 1931, i s'ocupà la central telefònica; el convent de les germanes Dominiques va rebre alguns trets.

Tornant a les Borges, en haver-hi al capdavant el grup de republicans i nacionalistes, sembla que es produïren alguns incidents entre el grup de vaguistes, que se saldaren amb la retirada dels elements del BOC al seu local social, a l'espera de veure com es desenvolupava la jornada. No ho podem interpretar com una gran divergència, ja que en el fons només era l'acceptació dels resultats electorals del febrer, on republicans i socialistes havien obtingut una majoria representativa molt més gran que la del Bloc.

Defensar la Generalitat
A partir de la proclamació, els esdeveniments es precipitaren. Grups de joves armats escorcollaven sospitosos i s'incautà la centraleta de telèfons. Quan arribà la notícia que a Barcelona el general Batet es disposava a sufocar el moviment revolucionari, a les Borges grups armats del Centre Republicà prengueren "militarment" els carrers del poble i feren les funcions d'ordre públic. Aquella nit, seguint ordres de la Generalitat donades per ràdio, es tallà la via del tren a l'altura del pont del canal d'Urgell, uns metres abans de l'estació.

Durant la nit, arribaren notícies de Barcelona, on s'interpretava que les forces fidels a Companys i la Generalitat perdien la batalla. Els grups del Centre Republicà s'anaren retirant dels carrers i Manel Saltó intentà reclutar voluntaris per anar a la defensa de la capital. Aquella nit mateix marxaria cap a Barcelona amb dos o tres companys. Aviat arribaria, però, la rendició de la Generalitat.    

Al matí del diumenge 7, l'alcalde Navés ordenà el tancament de l'església per evitar represàlies als feligresos, atesa la frustració pel fracàs de la revolució. Als sacerdots Francesc Pelegrí i Francesc Castells se'ls obligà a tornar a casa. Tocaren les nou i la Guàrdia Civil, fins aleshores neutral i sense activitat coneguda, sortí de la caserna i reestablí les comunicacions de la central telefònica. El batlle Navés es presentà al cap de la Guàrdia Civil, el senyor Ibáñez, i es posà a la seva disposició. Tot seguit, es desarmaren els grups d'Estat Català i el Centre Republicà. 

Els elements del BOC semblava que seguien el mateix camí, retirant la bandera roja que onejava al seu local, però a continuació ocuparen punts estratègics de la població per repel·lir una possible repressió armada de la guàrdia. Fins al migdia, els comunistes no entregaren les armes a la caserna i, aleshores sí, es desmantellà tota la infraestructura revolucionària. Hi hagué 6 processats. A Arbeca, es retirà l'estelada de l'ajuntament i la Guàrdia Civil féu quatre detencions. El cos armat s'hagué de desplaçar també al Vilosell, ja que els revolucionaris havien ocupat la Casa de la Vila i proclamat ni més ni menys que el comunisme llibertari. Les forces d'ordre públic els van obligar a desdir-se'n i es detingueren 11 persones.