El 8 de juny, l'Orfeó Terrall de les Borges Blanques va fer el concert dels 50 anys a l'església parroquial d'aquesta localitat, amb la presència de representants de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC). Era el primer dels actes que es farien al llarg del 2019 per commemorar l'aniversari del que és el segon orfeó mixt amb més anys de trajectòria a la comarca, només superada per Veus del Camp, nascuda al Soleràs el 1954. El 29 de desembre en van fer un altre, també a l’església parroquial de les Borges Blanques, que va comptar amb la col·laboració d'alumnes de l'escola de Música de les Garrigues i del Cor Schola Cantorum de Lleida. Durant l'acte es van lliurar obsequis a anteriors directors i membres de la formació.

Un concert d'esperó
Precisament una actuació de Veus del Camp, juntament amb l'Orfeó Lleidatà i el Nova Tàrrega al cine Terrall de la capital garriguenca a finals dels 60 va ser el que va esperonar un petit nucli de gent a crear una formació coral a les Borges. Eren Josep Arrufat, Pere Giné i Jaume Reñé, que van buscar potencials cantaires i en van acabar trobant una vuitantena. Alguns, però, ho van deixar abans d’arribar al primer concert. Calia encarrilar musicalment el grup i per a això es va confiar en Lluís Virgili i Josep Aran, de l'Orfeó Lleidatà -Aran era també l'impulsor de Veus del Camp-, que van formar aquells primers integrants durant uns mesos.

L'entitat s'estrenava el 1969 amb un concert de Nadal. Agafava el relleu de formacions com l'Orfeó Borgenc del mestre Lluís López, que feia anys que no existia, o, més enrere encara, les respectives corals dels dos sindicats locals o la Germanor dirigida per Francesc Segarra.

Per diverses mans
Després d'un període en què Pere Giné es va posar al capdavant, ja sense la tutela de Virgili i Aran, 
M. Carme Giné va ser la primera persona amb formació musical que va dirigir l'orfeó; la van succeir mossèn Anton Bru -que havia dirigit la Coral L'Harmonia d'Arbeca i dirigia també un grup coral a Cervià-, després mossèn Joaquim Mesalles, Oriol Sans durant un breu període i, des del 1990, Francesc Vallès, el director més longeu de l'entitat, que va deixar la batuta el 2017.

En els primers temps, el local on ressonaven les notes del Rossinyol, del Til·ler o del Gronxa'm estel daurat era el Rio Club, cedit pel propietari, Manel Urgell. Més endavant, l'Ajuntament va oferir una sala a l'edifici del jutjat, on els cantaires es van haver d'arremangar de valent per netejar, treure trastos i paperassa i tombar algun envà. La bomba de Terra Lliure de 1987 va deixar l'edifici impracticable i, coincidint amb els inicis de l'Escola Municipal de Música al segon pis de la casa consistorial, l’Orfeó Terrall també hi va fer cap. Un “fill” del mateix orfeó, la coral infantil Veus Naixents, va acabar quedant a l'ombra de l'escola i desapareixent.

A finals dels 90, l'escola de música es va traslladar al recinte actual de la zona de l’institut Josep Vallverdú, però no l'orfeó, que va continuar convivint amb les mancances estructurals d'aquell segon pis de l’Ajuntament durant molts anys, fins que la tardor de l’any passat la parròquia li va cedir l'abadia, que almenys és a peu pla i més accessible per als cantaires amb més dificultats de mobilitat. Pel camí, l'orfeó es va ajuntar també amb el Cor Junedenc, amb qui comparteix cantaires, i en funció del poble on actua ho fa amb un nom o un altre.

Uns tres concerts propis
L'Orfeó Terrall sempre s'ha caracteritzat per la implicació en nombroses iniciatives de les Borges, com intercanvis amb Toluges, La Marató, la Fira de l'Oli o actes culturals diversos, però sempre ha tingut també un calendari propi molt definit, amb el concert de primavera, el de festa major i el de Nadal com a cites ineludibles. El repertori, això sí, ha anat canviant, amb incorporacions de peces del cinema, altres de gòspel, i adaptant-se a l'idioma de cada ocasió, sigui anglès, francès, llatí o fins i tot finès. N'hi ha, però, a les quals és imprescindible recórrer, com el Vos sou senyor o alguna de Bach quan es fa concert de missa, o l'Oliver de les Garrigues, himne de la comarca i emblema de l'entitat, com ho és Cant de la Senyera per a l'Orfeó Català, salvant les distàncies.

Falten homes
Quan el 2017 va plegar Francesc Vallès de la direcció, l'Orfeó Terrall es va plantejar seriosament la dissolució, però superat aquest punt amb l'entrada de Lluïsa Piñero -també directora de la Coral l'Olivera, de Castelldans-, ara els reptes són, principalment, la incorporació de més cantaires, que s'afegeixin als 29 actuals, i sobretot veus masculines, una mancança habitual en moltes corals, i joves. És de suposar, també, que quan existeixi el teatre municipal promès, l'orfeó -com altres grups- millori substancialment el seu lloc d'assaig i actuació, tant en confortabilitat com en acústica. Qui sap, també, si el fet de compartir directora amb la coral de Castelldans obre la porta a col·laboracions i, per tant, a més gruix de gent per poder assumir cantades d'envergadura.

Sigui com sigui, una cosa ja és clara: poques entitats culturals hi ha a les Borges que hagin durat tant. Hi ha cinc cantaires, de fet, que hi són des del primer dia. L'actual presidenta, Antonieta Giné, una de les inicials, és  de les s'hi ha reenganxat al cap del temps. Ella recorda, quan la formació va començar al Rio Club, comentaris com "a veure quant temps durarà, aquest orfeó". Doncs, de moment, 50 anys, i amb totes les ganes de fer-ne 60.