Mai hi havia hagut a les Garrigues tantes àrees d'autocaravanes com ara, un fenomen que en els últims anys ja anava a l'alça i que la Covid-19 ha ajudat a catapultar, ja que encaixa plenament amb els hàbits a què ha obligat la pandèmia durant els períodes de confinaments i restriccions: grups bombolla, baixa interacció social, esquivar llocs concorreguts, aire lliure i, en un moment de pocs vols i de limitacions perimetrals, redescoberta del propi país.

Actualment, a les Garrigues hi ha set àrees preparades per acollir autocaravanistes, totes construïdes entre els anys 2012 i 2020 i, sobretot, del 2016 cap aquí. Són a Arbeca, Bovera, Fulleda, l'Albi, Vinaixa, les Borges Blanques i Tarrés, que situen les Garrigues com la comarca amb més zones d'aquestes entre les del seu voltant. Al Segrià, per exemple, n'hi ha quatre; al Pla d'Urgell, una; a l'Urgell, també una; a la Ribera d'Ebre, cinc, i al Priorat, dues. Queda clar, doncs, que en un escenari propici per a aquest tipus de mobilitat turística, les Garrigues hi té molt a dir. A més, sobre la taula hi ha projectes per fer-ne també a poblacions com la Granadella i Castelldans. 

Vista de l’àrea d’autocaravanes del celler Vinya els Vilars, a Arbeca. (foto: Vinya els Vilars)

Fi del confinament comarcal
El fenomen es va començar a notar amb força al mes de març, quan el Procicat va aixecar el confinament comarcal i va donar via lliure a la mobilitat dins de Catalunya. Molts catalans van aprofitar per agafar l'autocaravana i fer turisme interior sobre quatre rodes, i part d'aquests van fer estada a les Garrigues. A les àrees de Vinaixa i Tarrés, per exemple, que havien entrat en servei feia molt poc, aquell cap de setmana de març hi van pernoctar ben bé una dotzena de vehicles a cada un, cosa que va revolucionar la població local, poc acostumada a veure unes desenes de turistes passejant pels seus carrers. De llavors cap aquí, l'afluència ha anat sent constant, a unes àrees més, a altres menys, però en general hi ha hagut moviment cada setmana, amb un perfil de visitant que, a grans trets, es podria classificar en dos tipus: famílies joves amb canalla i matrimonis de jubilats. Els uns, majoritàriament catalans, es mouen els caps de setmana, i els altres, entre els quals també hi ha un nombre considerable d'estrangers -sobretot, francesos- també es deixen veure entre setmana, ja que fan viatges de més durada. Uns i altres, a més, amb un poder adquisitiu mitjà-alt.

Zona d’autocaravanes a l’Albi. (foto: Aj. Albi)

Estacionar vs. acampar
Però què és una àrea d'autocaravanes?  D'entrada, cal diferenciar entre dos conceptes clau: estacionar i acampar. Estacionar és, simplement, deixar el vehicle aturat en algun lloc, i això es pot fer a la via pública -sempre que hi càpiga, clar- com qualsevol altre vehicle. Un cop estacionats, els ocupants poden menjar o dormir a dins, posar falques de seguretat (no anivelladors) i elevar el sostre o obrir claraboies sempre que no excedeixin el perímetre del vehicle.

Acampar, en canvi, vol dir estendre elements que sobresurtin del perímetre del vehicle, com ara treure cadires o taules i menjar a fora, obrir tendals, avancés o finestres batents, posar potes estabilitzadores, treure un esglaó, dutxar-se a fora, posar un generador elèctric o fer abocaments de fluids. Això no es pot fer en qualsevol lloc, sinó que s'ha de fer en espais habilitats per a l'ocasió, i aquests són les àrees d'autocaravanes com les que tenim a les Garrigues. No són una simple esplanada, sinó que requereixen un cert equipament, com clavegueram, aigua i electricitat i, per tant, una inversió municipal -que pot anar dels 20.000 als 80.000 euros, segons el cas- i un manteniment. 

Poder buidar aigües grises i negres és de les coses que més necessiten els campistes en ruta, perquè s'acumulen en uns dipòsits de l'autocaravana que de tant en tant s'han de buidar. Les aigües grises són les que s'originen a la dutxa, el lavabo i la pica, i les negres són les fecals, per a les quals hi ha llocs específics senyalitzats. Els usuaris també valoren que a les àrees hi hagi ombra, que siguin segures i accessibles, que estiguin netes, que tinguin wifi o que hi hagi zones d'esbarjo, però això ja són extres més o menys prescindibles. 

Zona d’autocaravanes municipal de Vinaixa. (foto: Xavi Minguella)

També espais particulars
En general, les àrees de les Garrigues són de titularitat pública, creades pels ajuntaments, però no totes. La d'Arbeca, per exemple, que va ser una de les primeres a posar-se en marxa fa quasi una dècada, forma part del celler Vinya els Vilars. Tot va començar una mica per casualitat. "Va passar un noi que muntava la guia España discovery i buscava llocs on les autocaravanes poguessin passar la nit i que tinguessin un valor afegit. Nosaltres teníem espai, ens va semblar bé i hi vam apostar", explica María José Pérez, responsable del celler juntament amb Antoni Aldomà. Arran d'allò, hi va anar passant gent, tot i no estar tan de moda com ara, i les xarxes socials i el boca-orella han anat alimentant la roda. La del celler és de les àrees que més bones crítiques rep, tant pels serveis de les instal·lacions com per l'entorn, com per l'atenció personalitzada com pel caliu humà dels amfitrions. "La gent marxa molt contenta", admet la María José. Excepte l'any passat, el de la Covid, el balanç que fan a Vinya els Vilars d'aquella aposta és molt bo. Hi ve gent de molts països diferents. La tarda que  parlem, per exemple, hi ha unes noies holandeses; han comprat un vi i s'han posat a fer unes copes en una tauleta de cara a les vinyes. I és que l'únic retorn dels propietaris del celler, que ofereixen l'espai gratuïtament, és el vi que puguin comprar els visitants, sempre voluntàriament. L'anormalitat de l'any passat, a part de servir per a moltes famílies per fer un primer tast d'aquest estil de viatjar, també va generar situacions curioses, com la d'una parella de turistes britànics que va arribar a Arbeca amb la seva autocaravana el 14 de març, just abans de l'estat d'alarma, i s'hi va haver de quedar 93 dies. Aquell imprevist va acabar forjant una gran amistat amb l'Antoni i la María José.

La de Bovera va ser la primera a posar-se en marxa a les Garrigues. (foto: Xavi Minguella)

Com uns veïns més
La primera àrea municipal que es va fer a la comarca va ser la de Bovera, l'any 2016. "Quan ho vaig explicar al Consell Comarcal no es creien que pogués vindre algú", diu l'alcalde, Òscar Acero, "i per a la primera festa que vam organitzar, la gent del poble estava esgarrifada, tenien por que ho deixessin tot brut, i després van veure que eren igual que nosaltres, i la majoria jubilats". I és que a Bovera s'ha apostat molt per les trobades. Quan al poble es fa la Castanyada, el Carnaval o la festa que sigui, el consistori convida els caravanistes habituals i s'apleguen unes 50 persones. De fet, l'alcalde els va afegint a un grup de WhatsApp, i és que sovint són els mateixos, fins al punt que tallen ells mateixos les herbes o arreglen alguna avaria si convé. "S'ho han fet seu, ho tenen com el seu jardí", diu Acero. Tot i estar en un poble apartat dels principals eixos de comunicació, a Bovera també han notat un augment d'usuaris. "Si venen, és que venen expressament", conclou l'alcalde.

En general, la ubicació prop de carreteres principals és un factor que juga a favor. No en va, la major part de les àrees que hi ha avui a les Garrigues són a peu de l'N-240 i de l'AP-2, o molt a prop (Vinaixa, l'Albi, Tarrés, les Borges). Curiosament, però, encara no n'hi ha cap a l'altre gran eix viari de la comarca, el tram de C-12 entre Lleida i Flix.

Rebre i acompanyar
Hi ha ajuntaments que, per atreure visitants, aposten per convocar trobades. És el cas de Bovera, com hem vist, i també de les Borges, que fins ara ha estat menys concorreguda que altres, en part pels danys causats pels aiguats del 2019 i 2020, que van deixar l'espai quasi inservible i es va haver de reparar, amb un cost de 18.000 euros. Jordi Ribalta, regidor de Promoció econòmica, comerç i turisme de la capital garriguenca, és conscient que l'àrea és menys atractiva que altres i que, per tant, s'ha de dinamitzar i compensar amb visites organitzades. "Ens hem de reunir amb els guies turístics del poble per poder rebre la gent, organitzar una ruta, tastos d'oli i començar a treballar el tema", explica. També es vol parlar amb associacions d'autocaravanistes per recollir propostes de millora i convocar una nova trobada. L'any passat es van haver de reparar els danys causats pels aiguats del 2019 i 2020 i ara es vol aprofitar la gespa artificial que es va treure del camp de futbol i posar taules de pícnic i més ombra per poder fer així el lloc més amable. 

Autocaravanistes a la zona habilitada recentment a Tarrés. (foto: Xavi Minguella)

A l'Albi, on també s'ha fet alguna rebuda als visitants i organitzat alguna visita guiada, s'han fet millores recents com la delimitació de parcel·les individuals i la connexió elèctrica, i el balanç és positiu. "És un turisme molt familiar i és una manera de donar vida a les botigues del poble", diu l'alcaldessa, Anna Feliu. També ho han notat molt a Vinaixa, on des del març arriba gent que no només s'atura, descansa i marxa sinó que va a veure coses, compra i gasta. "És un nou paradigma que no teníem descobert, que a l'Ajuntament, gràcies a una subvenció, només va costar 5.000 euros, i que ha propiciat una actualització en horaris i nous serveis per a alguns comerços o per a la cooperativa", explica l'alcalde, Josep M. Tarragó, que també és partidari d'anar a trobar els visitants, parlar-hi i detectar necessitats. L'àmplia zona d'esbarjo, amb moltes taules de pícnic, barbacoes, jocs, wifi i pista esportiva, i la proximitat al poble i les seves botigues són molt ben valorats pels usuaris. Ara a l'estiu s'hi afegeix la piscina, però Tarragó creu que l'estiu i l'hivern, quan la platja i la muntanya guanyen protagonisme i l'ombra va més buscada, no seran les millors èpoques per a les autocaravanes a les Garrigues.

Repartir els visitants
Sent una de les comarques de Ponent amb més àrees d'autocaravanes, hi pot haver la temptació de competir entre aquestes per veure qui atreu més visitants. L'alcalde de Tarrés, on hi ha una de les més exitoses, té clar que la dinàmica ha de ser precisament la contrària: la complementarietat. "Que hi hagi altres àrees a prop és positiu, els usuaris es distribueixen i això és bo per evitar la saturació", diu Ramon M. Arbós, que també està molt content de l'acollida que ha tingut el nou espai al poble. De cara al turista, és dels qui prefereix no intervenir gaire. "No sé si fem ben fet o no, però no els fem cap recepció, hi ha un cartell amb les normes bàsiques, tríptics informatius a la caseta, un telèfon d'emergències i deixem que facin la seva vida", explica.

A 6 km de Tarrés hi ha l'àrea de Fulleda, una de les primeres municipals a obrir, l'any 2017. Al seu moment, el consistori va apostar per fer pagar un preu simbòlic de 5 €/nit, que ha mantingut, mentre que la resta ha optat per la gratuïtat. Això, l'absència de comerços i una major distància amb l'N-240 haurien de ser factors a priori desincentivadors, però no és el cas. "A la gent li sembla bé pagar els 5 euros, és una manera de valorar més l'espai, però no és qüestió de barallar-nos per qui el té més ple ni que estiguin dues setmanes a la teva àrea perquè és gratuïta, sinó dues nits aquí, dues allà...", diu l'alcalde, Jordi Arbós, que prefereix "poca gent i que vingui a gaudir, conscient del que oferim", i esmenta el celler Matallonga, els licors de Gabarró&Feixa, l'oli, les rutes excursionistes, etc. "Imagina't que a l'estiu tens els estiuejants habituals i, a més, t'aterren 50 persones més a la piscina. Tindríem un problema", conclou. Sigui amb una modalitat o amb una altra, sembla que clar que el fenomen té un impacte considerable a nivell comercial i turístic i tot apunta que ha vingut per quedar-se. Caldrà veure cap on evoluciona i quina incidència pot tenir la posada en marxa de noves àrees.