A finals de febrer de l'any passat es va presentar públicament el Pla Estratègic impulsat pel Consell Comarcal de les Garrigues i encarregat a l'empresa Raiels. El decreixement demogràfic, els joves que marxen o l'envelliment del sector primari són alguns dels principals interrogants que afronta la comarca i el Pla naixia per posar aquesta realitat sobre la taula i buscar vies de desenvolupament econòmic local, amb tot un seguit de línies estratègiques, de les quals es deriven projectes i accions, per desenvolupar al llarg dels propers deu anys.

Ara que fa un any, per tant, d'aquella presentació pública -que va comptar amb una xerrada del periodista Jaume Barberà-, fem un repàs de què s'ha fet i quins d'aquests projectes i accions s'estan duent a terme. Després que l'empresa Raiels en fes la redacció i diagnosi, ara és el Consell qui s'encarrega de la gestió i desenvolupament.

Dos grups d'impuls en marxa

El Pla establia cinc línies estratègiques: competitivitat empresarial (1), serveis a les persones, talent i emprenedoria (2), territori, cultura i patrimoni (3), infraestructures (4) i governança transversal (5), entesa aquesta última com a necessitat d'un treball coordinat i més comunicació entre agents públics i també entre agents privats. Així mateix, és aquesta última línia la que parla de crear grups de treball per a cada una de les altres i una comissió de seguiment per a tot el pla en conjunt. 

Actualment, s'han creat dos d'aquests grups de treball, els corresponents a serveis a les persones, talent i emprenedora (2) i territori, cultura i patrimoni (3). En formen part una desena de persones a cada un i ja s'han fet diverses reunions. Així mateix, també existeix la comissió de seguiment, formada per una vintena de persones -algunes de les quals coincidents amb les dels dos grups de treball.

Primer pas en infraestructures

A la línia 4, d'infraestructures, tot i que el grup de treball encara no ha estat creat, des del Consell s'ha enviat una enquesta als ajuntaments per saber quines mancances i necessitats consideren que tenen en aquest àmbit, ja sigui en comunicacions viàries, en transport, en sanejament i aigua potable, en xarxa elèctrica, en telecomunicacions, etc. Just al moment de sortir aquesta edició acabava el termini per tal que els consistoris responguessin.

A partir d'aquestes enquestes es farà una avaluació general de com estan les infraestructures a la comarca i es crearà el grup de treball. "Som conscients, però, que en aquesta línia serem poc resolutius, perquè les infraestructures depenen de molta altra gent", explica Isidre Piñol, coordinador del Pla. "El que sí podem fer és insistir, insistir i insistir, estar-hi a sobre", afegeix Piñol. Quant a la línia 1, que inclou el món de l'empresa, les cooperatives o la pagesia, és la que falta per posar-s'hi. "De totes maneres, anem treballant coses puntuals amb alguns projectes que ens arriben", diu Piñol.

Quinze projectes

Per concretar aquestes cinc grans línies, el Pla defineix 15 projectes [v. el desglossament] que, al seu torn, requereixen un seguit d'accions cada un. No hi ha una estratègia de començar per l'1 i acabar pel 15, sinó que es fa en funció del finançament disponible. Un dels que s'està treballant, per exemple, és el 7, de serveis a la gent gran, gràcies a una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya i que, en conseqüència, ha de finalitzar abans d'acabar l'any. El coordina Núria Poch i, de moment, l'obertura d'espais als centres cívics per a la gent gran que s'han fet a l'Albi i Vinaixa forma part d'aquest projecte, que té per objectiu últim crear una plataforma de serveis comarcal. 

Uns altres que compten amb finançament són el 12 i 13. Una de les accions dins d'aquests, per exemple, és embellir els pobles, principalment amb plantació de flors. "L'hem començat de forma molt austera, amb poc pressupost, però hem parlat amb els onze ajuntaments que han dit que hi volen participar", explica el coordinador del Pla. Aquest 16 de març hi va haver la primera reunió i la iniciativa s'ha de poder materialitzar entre abril i maig. On sí que hi haurà més pressupost és al projecte per senyalitzar i restaurar elements de la vall de Vinaixa, la vall del Set i la zona de Mas de Melons, un conjunt que ha estat inclòs dins els ajuts Feder demanats per la Diputació de Lleida i que han estat concedits.

En tres anys, per tant, s'hauran d'haver senyalitzat rutes i espais i rehabilitat tot allò pel qual s'ha demanat, com ara una part del castell de la Floresta o el molí de l'Ambó a Arbeca.
Altres, com el d'oleoturisme, no compten amb un finançament directe però el Consell l'està treballant amb el Departament d'Agricultura, amb jornades a l'Escola Agrària. "Ja portàvem coses fetes, no comencem de zero amb el Pla Estratègic, però ara ho encaixem i ho continuem desenvolupant", diu Piñol. En oleoturisme, però, el coordinador del Pla al Consell considera que "hi ha d'haver més consens, es veuen coses que fa gent aïllada i que sumen en positiu però veig certa descoordinació". 

Joves al capdavant

Com dèiem al principi, el decreixement demogràfic és, tal vegada, el principal repte que afronta la comarca en els propers anys i bona part d'aquests projectes s'encaminen, indirectament, a intentar revertir-ho. En aquest sentit, un altre front en què s'està treballant és el de la gent jove, amb la idea de facilitar-li l'accés a llocs de responsabilitat, ja siguin entitats, cooperatives o ajuntaments. "La gent d'una certa edat no hem de decidir quin futur vol el jovent de 20 o 25 anys, ho han de decidir ells i, per fer-ho, cal que encapçalin projectes culturals, econòmics, socials, els que siguin. Si ho fem tard, de jovent cada vegada n'hi ha menys", conclou Piñol.

De fet, aquest serà, per al coordinador del Pla Estratègic, un dels principals indicadors amb què considerarà, d'aquí dos o tres anys, si el full de ruta comarcal està ben encarrilat. El grau d'execució del fons Feder i la plataforma de serveis a la gent gran també seran barems, segons Piñol, que permetran fer un primer balanç concret del Pla. Això i un indicador més intangible: una harmonia de treball. "Les comarques que s'instal·len en la crítica destructiva no avancen", assegura.