No existeix una borsa oficial de discjòqueis garriguencs, però es calcula que a la comarca n'hi ha al voltant d'una dotzena que s'hi dediquen professionalment. La majoria són joves que s'hi han posat en els darrers anys i que es veuen obligats a combinar aquesta activitat musical amb altres professions. Viure exclusivament de punxar és una utopia que molt pocs assoleixen.

Una de les privilegiades és la Laura Culleré, coneguda musicalment com a DJ Luara Bearka, una jove de 27 anys d'Arbeca que des de fa al voltant d'un any va deixar la seva feina d'auxiliar higienista i es va embarcar en el seu nou projecte com a animadora musical. Va arrencar l'estiu passat a Cambrils i, des d'aleshores, ha anat encadenant bolos que de moment li permeten sobreviure en aquest sector. "L'estiu és l'època més intensa", reconeix Luara Bearka, "però penso que si a l'hivern diversifico les meves tasques, com a animadora, formadora i, fins i tot, productora, puc mantenir-me durant tot l'any". Bearka va començar amb la seva vocació cantant al capdavant de l'orquestra Cafè Latino quan sols tenia vint anys i, un cop superat el parèntesi de la Covid, es va muntar el seu propi negoci com a DJ. "Anar sola em dona molta més llibertat", explica. 

Malgrat la presència activa d'aquesta jove d'Arbeca, el món dels discjòqueis està molt masculinitzat. Bearka reconeix aquesta realitat, però avisa que a poc a poc les dones s'hi van obrint pas. Un altre DJ de la comarca, Pol Verdés, de la Granadella, creu que els motius del domini masculí podrien explicar-se per la falta d'oferta formativa a Lleida. "Som l'única demarcació catalana on no existeixen acadèmies especialitzades", lamenta. 

Verdés sí que es veu obligat a combinar les seves actuacions musicals amb la seva professió de tècnic de so per al grup Mediapro. Ell és l'oïda especialitzada dels partits de futbol que l'empresa retransmet per les televisions, però sempre que pot, accepta els bolos que li surten com a discjòquei. I ell també té l'agenda més que plena a l'estiu. "Durant aquests mesos he de renunciar a algunes ofertes per falta de temps", diu.

Igual que Bearka, Verdés es reivindica com a músic polifacètic i multidisciplinari. Li agrada la música house i tecno, però sempre s'adapta als seus clients. "Punxo el que em demanen", reconeix. 

Verdés porta deu anys fent de DJ i creu que en els últims temps s'han incorporat molts joves amb ganes. Ell ho veu com una oportunitat per fer xarxa i, sobretot, per cobrir l'enorme demanda que hi ha a l'estiu. "És una sort que n'hi hagi més, perquè ens enriqueix i hi ha feina per a tots", assegura. 

Per la seva part, Carles Rico de Juneda (DJ Rico) té una opinió més matisada. "Estan sortint DJ de davall les pedres", s'exclama. Assumeix que la demanda de festes majors i el boom de les noves tecnologies han fet créixer l'oferta i reivindica la veterania. Amb 42 anys, porta mitja vida punxant a tota mena d'escenaris i defensa la seva capacitat de fixar-se en el seu públic. "Jo no planifico mai una actuació", explica, "sinó que segons l'ambient que veig, tiro cap a una banda o cap a una altra".

Enginyer informàtic, ell mai s'ha volgut dedicar exclusivament a la feina de DJ perquè la considera "massa inestable". Malgrat tot, d'ofertes no li'n falten, sobretot a l'estiu. Actua per tot Lleida, Tarragona i, fins i tot, a indrets de Barcelona i la Franja. "A l'hivern, tot canvia, perquè sols hi ha pubs", reconeix. De fet, a part de les Borges i Juneda, a la nostra comarca hi ha pocs locals que requereixin un DJ de forma regular durant tot l'any.

Els millors clients, les festes majors
Les tarifes dels discjòqueis varien en funció de l'època de l'any, el tipus de client i, sobretot, el seu caixet. Però les actuacions es mouen en una forquilla d'entre 100 i 800 euros per cada bolo. Els principals músics contactats reconeixen que el millor client és l'administració pública, sobretot els ajuntaments que organitzen les festes majors. En aquests esdeveniments, els consistoris donen no sols més flexibilitat a l'hora de triar estils de música, sinó que a més, com que no busquen un rendiment econòmic, concedeixen un marge de benefici més generós per al DJ. Celebracions de joves i quintos, festes de final de curs, esdeveniments privats o d'empreses, programacions culturals i, òbviament, els locals musicals (bars i pubs) són altres tipus de clients a la comarca. L'estiu és tot seu.