Les lleis que regeixen el funcionament i l’organització dels ajuntaments determinen únicament i exclusivament, pel que fa a simbologia, dues obligacions: la rojigualda a la façana i la fotografia del rei espanyol a la sala de plens.

Els arguments en contra d’aquesta llei em semblen massa evidents com per dedicar-hi estona. Símbols i institucions imposades i alienes a la nostra realitat nacional no poden presidir els ajuntaments. Una figura no escollida democràticament i hereva directa de Franco no pot ser present a les sales de plens.

Celebro, per tant, el grau de compliment que de tot plegat en fan els ajuntaments garriguencs. En el cas de la bandera, a excepció d’Almatret, el compliment de la llei és nul. L’absència de la fotografia a les sales de plens és menys comú, però també en tenim prou casos (sense anar més lluny, el de la capital de les Garrigues, on ja fa anys que el Borbó no hi és). Tot plegat es viu amb normalitat, s’imposa el sentit comú i, sovint, ningú és conscient que s’estigui vulnerant una llei.

Per tot plegat, em sorprèn d’allò més el cas d’Alfés. El passat dimecres el ple de l’ajuntament aprovà, per absoluta unanimitat, retirar el quadre del rei que presideix la sala de plens. El fet ha transcendit a la premsa nacional i el rebombori ha estat notori. Portada als diaris lleidatans, columnes als estatals i presència a ràdio i televisió. La xarxa també en va plena. Arguments a favor i en contra, molta pressió i alguna amenaça.

Ens ho hauríem de fer mirar. Un tant per cent més que elevat d’ajuntaments catalans incompleixen les lleis de símbols, però el dia que els mitjans decideixen d’un cas fer-ne notícia es crea un estat d’alarma sense precedents. Al mateix ple es va denegar fer consultes populars quan així ho determini una majoria important de la població, però d’aquest fet, molt més insòlit i greu, no se n’ha dit res (no deu vendre tant). Una petita mostra de la trista força dels mitjans.