En l’escrit anterior (30/09) feia al·lusió a l’escassa unió d’esforços per part de les cooperatives a l’hora de plantejar-se la comercialització de l’oli.

El conreu de l’olivera està en molt bones mans: el pagès, generació rere generació, hi aboca el seu treball, amb constància, malgrat els entrebancs de la climatologia i la sordidesa de molts agents que intervenen en el mercat de l’oli. Aquestes forces es troben fora de l’abast del pagès. Per això, la necessitat d’unir esforços impulsà el cooperativisme a principis del s. XX. Si aleshores la pagesia es veié més protegida davant els comerciants portant el seu producte a la cooperativa, potser avui l’avantatge és per al comerciant, ja que no li cal anar casa per casa.

Sens dubte, fem un oli d’altíssima qualitat. Què passa que es malvèn una bona part de la collita?

Les cooperatives tenen uns clients fidels que cada any hi van a comprar l’oli. Saben, aquests clients, que l’excedent d’oli es vendrà per menys de la meitat del que ells han pagat? Es tracta del mateix oli.

L’expansió creixent de les zones amb reg de suport suposarà un augment considerable de la producció i de la regularitat en les collites. Això que és bo i desitjable, suposarà que les cooperatives tindran més excedents que hauran de vendre a cisternes?
La normativa que obliga a avisar en les etiquetes de “aceite de oliva” que és una mescla d’oli refinat i oli verge, quan obligarà a posar-hi el percentatge de cada un?

Es fan proves, de manera continuada, de l’oli que es ven etiquetat com a verge extra que garanteixin que ho és de debò?

La resposta més difícil és la de respondre a la següent pregunta: no és possible sumar un nombrós grup de cooperatives disposades a encarregar a mans expertes un pla de comercialització de l’oli a fi d’aconseguir per al pagès un preu de liquidació de les olives que pagui de manera justa el seu treball?