Llegeixo a l’anterior número de SomGarrigues que el ple de l’Ajuntament de les Borges va rebutjar una moció que proposava fer uns pressupostos de forma participativa per al proper any; la moció va ser presentada per la CUP i hi votaren en contra CiU i IBB. Quelcom similar succeí a Alfés el 14 de setembre, quan CiU i ERC rebutjaren una iniciativa –de nou de la CUP– per tal d’elaborar un reglament propi de consultes populars.

Desconec quines són les motivacions que impulsen regidors/es d’ajuntaments de la comarca a refusar iniciatives que tenen per objectiu democratitzar les institucions que representen i fer-les més transparents. Si bé és cert que els mecanismes participatius configuren una de les línies estratègiques de les CUP a dins i fora de la comarca, els citats partits que en aquests dos casos s’hi han oposat també compten amb exemples favorables. Sense anar més lluny, un dels punts forts del programa electoral de CiU a Torrebesses fou el d’impulsar pressupostos participatius. Al seu torn, i també al programa electoral, IBB proposava la creació d’una regidoria de participació ciutadana; finalment, per citar un exemple de fora de la comarca, cal destacar el treball participatiu d’ERC des de la Direcció General de Joventut a l’hora de confeccionar el Pla Nacional de Joventut 2010-2020.

A les Garrigues hi ha múltiples factors que fan viable l’aplicació de mecanismes de participació ciutadana: als pobles, tots i totes ens coneixem; a més, gran part de la població està acostumada a prendre decisions i consensuar-les en mil i una entitats (des de la junta de la cooperativa fins a associacions de dones, joves o AMPA). Si és força viable, és encara més necessari. En un context de distanciament de la població vers la classe política, d’indignació creixent i on els pressupostos dels ajuntaments són més aviat escassos, resulta cada cop més impensable que una reduïdíssima elit (l’alcalde/ssa i els i les regidors/es) decideixi unilateralment on i com s’han de gastar els diners.