Potser només els temps de crisis profundes ens poden fer avançar en la direcció correcta. Es pot pensar que el progrés consisteix a destruir l’anterior per experimentar sobre teories angelicals, almenys mentre no es posen a la pràctica. Contràriament, semblaria més lògic aprofitar el positiu que ens han llegat les generacions passades, modificar el que no acaba de funcionar i extirpar el que repugna a la majoria per extemporani i immoral.

Així, a les Garrigues hauríem de conservar, o recuperar, l’esperit cooperatiu en el camp del treball, com també la participació directa dels ciutadans en els afers municipals a través de reunions generals periòdiques i consultes vinculants. Massa poder delegat, encara que sigui per quatre anys, s’està demostrant contraproduent i, per equilibrar-lo, ens caldria també una societat civil forta, organitzada en associacions de caire divers. Massa sovint tot això s’ha perdut perquè, teòricament, ja hi havia una administració que s’encarregava de l’afer, tot i que amb solucions allunyades i en perill molts cops per una crisi com l’actual.

I si amb alguna cosa cal acabar és amb les lluites fratricides sense sentit entre forces polítiques que ens atansen més al XIX que no pas ens ajuden a projectar-nos amb força al XXI.