Si les economies familiars endeutades apliquessin el rigorós mètode de les retallades, posant tots els ingressos a eixugar els deutes i deixant la compra d’aliments, vestits, etc. per quan no deguessin res, hi hauria més gent al llit que pels carrers.

Vivim damunt una base massa ampla de coses que anomenem necessàries. La situació actual de l’economia és una gran oportunitat per aprimar la llista de les necessitats. Aquesta és una responsabilitat individual i familiar. No hi ha cap economia individual ni domèstica que aguanti aquest ritme: gastem el que no guanyem.

A més de contenir la despesa, hem de buscar la manera de generar recursos més enllà de feina, com intercanviar-nos serveis, fer pagaments amb prestació d’hores, etc. La solidaritat obre portes a l’acció mancomunada.

Per als emprenedors, en els problemes hi ha la solució. La millor ajuda que els emprenedors poden rebre de les administracions és que s’apartin del camí, per no fer nosa i deixar pas a la seva iniciativa i esforç. Jo proposo als governs que deixin de gastar diners en plans per crear ocupació, a canvi que durant un parell d’anys, per exemple, tanquin les finestretes on obliguen a fer llargues cues als emprenedors. I veurem sorgir l’economia productiva.

Aquí vull fer un reconeixement públic de dos projectes que se’ns han anunciat. L’Ajuntament de la Granadella, amb altres pobles veïns, vol tornar a la comunitat part de la renda dels parcs eòlics en dues línies d’acció: l’oliturisme i l’economia del coneixement. Un segon gran projecte és la transformació d’una part del pantà de l’Albagés en un espai ludicoturístic impulsat pels ajuntaments de l’Albagés, Cervià, la Pobla de Cérvoles, Juncosa i Castelldans constituint un consorci que, amb l’ajuda d’altres institucions superiors, ha de vetllar per la seva execució. Vet aquí com a les Garrigues alguns pobles responen a la crisi: obrint camins de treball i de futur.