Per als investigadors de la part oriental de les Garrigues, la qual forma part pràcticament des de la conquesta cristiana de l’arquebisbat de Tarragona, és fonamental i indefugible moltes vegades la consulta de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, situat al carrer Sant Pau, 2, a prop de la catedral. Això afectaria les localitats de l’Albi, Arbeca, Cervià de les Garrigues, l’Espluga Calba, Fulleda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, el Vilosell i Vinaixa, incloses actualment a l’arxiprestat Garrigues-Urgell, amb capital a Arbeca.

De cadascun d’aquests pobles hi ha documentació diversa, principalment de registres parroquials (baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions), a partir generalment del segle XVI, però amb moltes intermitències, que permeten la reconstrucció d’arbres genealògics familiars, estudis demogràfics (procedència dels nouvinguts a la parròquia, nombre de fills, edat de matrimoni...) o onomàstics (prenoms, cognoms i renoms), per només citar-ne alguns. En l’àmbit de la genealogia, que atreu una part molt important dels usuaris de l’arxiu tarragoní, cal destacar, pel que fa a la nostra comarca, l’obra Libro de árboles genealógicos, cronológicos de Fulleda desde 1524 a 1879, en què mossèn Josep Boada, a finals del segle XIX, va fer una obra titànica amb una documentació que a hores d’ara en bona part ja no és consultable. També la documentació de l’arxiu ens permet l’estudi d’una part de la vida associativa (confraries), que molts cops depassava l’àmbit estrictament religiós, o de l’assistencial, en el cas dels antics hospitals dels pobres (Albi, Arbeca, Espluga Calba, Fulleda...), que no tenien gaire utilitat sanitària, sinó que més aviat servien de refugi per a viatgers sense recursos.

Ultra la documentació més de tipus parroquial, també podem trobar-ne molta de notarial, pel fet que els rectors de les nostres parròquies actuaven com a notaris públics, sobretot en les poblacions on no n’hi havia, fins al 1736, amb casos que s’allarguen fins a mitjans d’aquest segle. Després, els rectors només estaven facultats per a la redacció de testaments, cosa que ha succeït fins fa poc temps. Curiosament, en el cas del Vilosell, els seus rectors continuarien exercint de notaris fins pràcticament la Llei del notariat (1862), i avui els seus protocols resten dividits entre aquest arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Arxiu Històric de Lleida.

L’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona és una institució que en els darrers temps s’ha anat posant al dia, tant des d’un punt de vista d’instal·lacions i material, com des del punt de vista de les noves tecnologies de la societat de la informació en què vivim immersos. Així, podem trobar-los a Internet a l’adreça http://arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat/, amb possibilitat —previ registre gratuït— de visionar els cada cop més nombrosos documents digitalitzats gràcies als convenis amb ajuntaments, entitats diverses i particulars, o a la xarxa social Facebook.