El Centre d'Estudis de les Garrigues, com la totalitat de les entitats similars del nostre país i sospito que de la majoria, s'enfronta a dues grans qüestions que sembla que en puguin fer perillar en alguna mesura el futur. Primerament, la manca de relleu generacional tant a nivell d'associats com de directius. I en segon lloc, la poca implicació de la majoria dels socis en les activitats que es desenvolupen.

No cal ni dir que procurar que la gent jove s'impliqui en tots els nivells del Centre és una tasca prioritària, tot i saber que els esforços emprats segurament tindran uns resultats inicialment no gaire espectaculars. Tanmateix, a més a més i tot i que pugui semblar contradictori, caldria també intentar captar associats en el camp de la mitjana edat i dels jubilats, cada cop més nombrosos, amb més preparació acadèmica, experiències vitals i gaudint d'una millor qualitat de vida. Cal acabar amb la idea, bastant estesa encara, que un cop jubilat no es pot continuar col·laborant més o menys activament en organitzacions com la nostra.

Pel que fa a l'assistència a les activitats i els actes que desenvolupa el CEG, sembla que les que es fan a iniciativa d'associats d'una determinada localitat o amb col·laboració amb altres organitzacions del territori gaudeixen de més públic. Caldria, doncs, potenciar els nexes d'unió amb aquestes entitats i també amb els ajuntaments, tot incentivant que es convertissin en socis en les condicions que estableixin els nostres estatuts.

Si, tot i així, no s'assoleix de moment revertir la situació preocupant actual, és imprescindible no abaixar la persiana, entrant potser en una situació més letàrgica i potenciant els nexes d'unió amb els centres d'estudis de comarques properes. Resistir, en resum, per esperar temps millors que sens dubte arribaran.

Santi Arbós