Aquests dies assistim a l’agonia d’un diari lleidatà, una capçalera amb més de 70 anys d’història. La notícia de la possible desaparició d’un mitjà de comunicació sempre és una trista notícia. Aquests dies algunes de les persones que hi treballen fan vaga, altres han estat acomiadades, els problemes econòmics de l’empresa són molt greus. La Mañana s’encarregà de les cròniques diàries quasi en solitari durant una època i allò que no hi sortia no era veritat. O al revés. “Ho porta La Mañana”, per tant, era cert. Quan vaig anar a buscar feina a Lleida el 1990, em vaig dirigir als dos diaris en català, el Diari de Lleida i Segre. En aquest últim només vaig tenir opció de deixar-hi el CV; al primer em va atendre el director, però ja no hi havia places. “Vés a La Mañana”, em va dir Ramon Badia, “és més gran”... Però era en castellà, més conservador, i ho vaig fer amb la boca petita i remugant. Paco Castillo, un referent del periodisme lleidatà, subdirector llavors, em va rebre. L’endemà em telefonaven i al dia següent començava. Quina sort, la meva. Va començar llavors un llarg camí, cabdal en la meva formació com a periodista i com a persona ja adulta. Allí hi vaig fer tantes amistats, i tan bones, que encara les arrossego ara, :-), i no vull ni imaginar-me no tenir-les. Fidels, compromesos, autèntics, érem una colla tan gran i tan compacta que mai més he viscut de forma tan intensa aquells anys de periodisme i d’aprenentatges. Núria, Andrés, Montse F., Eduardo, Bome, Paco, Ignasi, J.J., Diego, Rafa, Zubi, Joan, Carme, Pili, Jordi, Pedro, Rosa, Chusa, Sílvia, Xavi, Esther, Lupe, Montse C., Carles, Antoni, Gustau, Jaume, Albert, Xavi Q., Lluïses... Gràcies. Desenes de persones aquests dies ens recordem de com hem estimat aquest diari. Al Facebook s’ha creat un grup on cadascú hi aporta records, fotos i anècdotes... Moltes no les conec, però comparteixo amb elles la unió que hi havia dins de cada grup de periodistes, en les diferents èpoques. Deguin 3, 4, o 6 nòmines, sempre serà viva, perquè La Mañana som totes i tots. Molts ànims per a totes les persones que hi queden i per als que ja no. Tant de bo algun projecte empresarial faci publicar la notícia de la seva continuïtat.