Aquests darrers temps, les agressions sexuals a noies menors d'edat per part de nois menors d'edat, l'assetjament escolar, la dependència del mòbil i de les xarxes i l'elevat consum de pornografia per part de menors han marcat llastimosament una tasca tan encomiable, intensa i gratificant com és la docència. S'hi afegeix una pèrdua de valors, d'educació, de respecte a la diversitat, de l'escolta activa, de l'establiment del diàleg per solucionar els problemes. I per adobar-ho, una apatia molt gran cap a tot el que no sigui plàstic o digital, un avorriment cap a continguts bàsics de l'educació i una falta d'empatia cap a tot allò que sobrepassi el més reduït dels entorns.

Hi és, sí, un gran gruix de joves que, resignats i pacients, esperen asseguts que les classes segueixin, amatents de coneixement i amb ganes d'aprendre i créixer. I el cos docent continuem, per aquests i pels altres, perquè el que volem és que totes i tots estiguin a les aules i participin d'aquesta gran oportunitat i privilegi com és el del procés d'ensenyament-aprenentatge. Sí, això és gestió d'aula, també.