L’escoltaries sempre, i sempre et sorprèn. Les paraules, les frases, els connectors s'enxarxen com una melodia perfecta; en Màrius Serra pregunta i el mestre Josep Vallverdú respon amb adequació, coherència i cohesió. Sense preparar-s'ho: el to i el ritme formen un discurs que emociona des de la petita Laia de 9 anys del públic fins als i les... que som més grans. Som a l'Institut d'Estudis Catalans, on es presenta el seu nou llibre, El vuitè nan, una versió molt peculiar de la Blancaneus. "Si hi ha 7 nans, per què no hi pot haver un vuitè?", comenta Vallverdú. És d'una lògica aplastant a la qual només arriba ell. Amb ell, vaig entendre fa més de 40 anys que amb la meva llengua em puc respondre el món, sempre hi trobo les respostes que necessito. Aquests dies m'he manifestat com a professora però també a la vaga del català, que és més que una immersió lingüística, i més que una quota. És una manera de viure, d'emocionar-me, és coneixement és patrimoni; som nosaltres. Com podem renunciar-hi? Bolets i rebolets!, pregona Vallverdú a l'acte del seu nou llibre com a nova perífrasi per a petits i petites renegaires. M'agrada! (xst, demà la proposo a l'aula, encara que em passi del 25%).