Fullejant el diari Ara em vaig trobar un article de Vicenç Villatoro titulat “També per vendre oli” (1 de febrer de 2012), i per allò de proximitat amb la comarca i l’oli el vaig llegir. Tenia molta raó. Parlava del valor afegit als productes, del procés d’elaboració i la importància d’una marca comercial d’un territori... i també deia: “Sortiran abans de la crisi els països amb coneixement, sensibilitat, cohesió social, valors innovadors i una marca atractiva. Tot això passa per la cultura”.
En la meua manera d’entendre les coses aquesta reflexió és una evidència com un temple. Ara bé, quan apropem la cultura al territori, i més concretament a la nostra comarca, ens adonem que hi ha unes mancances molt grans i que encara no hem corregit. Si nosaltres ens volem donar a conèixer al món amb el tema de l’oli, a més d’un bon producte, necessitem uns bons fonaments socials i culturals que donin consistència i fermesa a aquest producte.
Jo anoto algunes propostes culturals sobre el món de l’oli. Necessitem saber a la nostra comarca quins són i en quin moment es produeixen els nostres vincles amb la producció d’oli. Dubto que aquesta vinculació que en tants llocs surt referenciada amb els ducs de Medinaceli no tingui res a veure. Aquest llinatge medieval castellà encara no existia quan a les Garrigues ja es feia oli. Però imaginem-nos que alguna relació, encara que sigui llegendària, hi hagi en aquest tema. Si realment fos així, necessitem saber quin duc de la casa Medinaceli va fer aquest gest cap al nostre territori. En quin moment? Què en sabem, del viatge a Palestina d’aquest duc, d’on es diu que va portar aquestes oliveres? Tots aquests interrogants cal que els esbrinem i els treballem, sobretot si volem crear aquesta solidesa i consistència en el nostre producte per crear una marca i vendre arreu.
Ara fa dos mesos hem descobert el que podria ser el molí d’oli més antic de la comarca de les Garrigues. Els arqueòlegs i els que treballem en l’àmbit de la cultura a la comarca tenim un dilema sobre el seu funcionament i l’encaix interpretatiu d’algunes de les peces que han restat tapades una pila d’anys. De moment hem buscat similituds amb un altre molí que va aparèixer a Montblanc, però no acaba de ser ben bé igual. El que més coincideix amb les restes trobades a la Conca de Barberà és la cronologia, ja que es parla del segle XV (entre els anys 1400 i 1500). Com podem veure, doncs, tenim evidències de producció d’oli molt abans de l’arribada dels ducs de Medinaceli a la nostra comarca.
A l’Arxiu Nacional de Catalunya hi ha el fons de la baronia de l’Albi, amb molta documentació de la nostra comarca, concretament de dues poblacions, l’Albi i Cervià de les Garrigues. En aquesta documentació del segle XVII i XVIII també hi ha referències a l’oli, a la seva producció i a la creació d’algun molí. Bé, com podeu veure es necessita ja un estudi seriós sobre la producció d’oli a la nostra comarca. Els coneixements històrics ens han d’ajudar a presentar-nos al món com una terra productora d’oli amb una tradició mil·lenària i amb un oli d’excel·lentíssima qualitat, que sense cap mena de dubte ja existeix. Cal polir aquesta informació sobre el nostre or líquid o el nostre elixir daurat si volem que sigui alguna cosa més.