Han passat molts anys i la gent vol saber. Vol saber la seva història més propera. Vol saber la història del seu entorn. Vol saber la història dels seus familiars. Vol saber part d’una història callada durant tant i tant temps.

Amb motiu de la publicació del llibre La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l’ocupació franquista (1936-1939), m’he adonat que la gent, els garriguencs, saben molt poca cosa d’aquell període. Com a molt, se’n té un coneixement fragmentat i estigmatitzat. La repressió posterior, tant externa (la del règim) com interna (el silenci i la por), va fer molt mal, tant mal que han passat més de 75 anys i “no sabem de la missa la meitat”.

La gent, quan se li explica, quan coneix, és agraïda, generosa, engrescadora i receptora activa de la informació. Aquesta ha estat la gran alegria que he tingut després de gairebé dos mesos de la presentació del llibre.

Trucades a casa i e-mails agraint l’esforç, la valentia i, sobretot, l’explicació i el coneixement. També per fer propostes, matisacions o per corregir petites errades tipogràfiques que poden sorgir després de recuperar tants noms.

No és fàcil recordar els períodes marcats per la sang i la tragèdia, però tampoc ens podem permetre que hi hagi buits, forats negres en la recuperació del nostre passat. No podem continuar amagant el conflicte. S’ha de conèixer i saber que hi va haver garriguencs que van donar suport als militars revoltats. Que altres van lluitar a la ciutat de Lleida en favor de la República. Que uns van exercir la justícia per la seva mà, acabada la revolta, i que altres ho feren després com a vencedors. Uns van voler aplicar una autèntica revolució social, mentre veien que gent d’arreu d’Espanya, els refugiats i desplaçats, arribava a les nostres contrades esporuguida per l’avenç i la massacre de l’exèrcit franquista.

Com deia l’amic Santi Arbós en un article precedent, és un deure recuperar aquests anys foscos, mutilats. El mestre Josep Benet manifestava l’obligació ineludible d’abordar l’estudi de la guerra i la voluntat de recordar el nom i cognoms de cadascuna de les víctimes.

Per primer cop, ara, es recupera aquell període històric de forma global i es posen damunt la taula més de 1.200 noms i cognoms que, potser, ens serviran, a més de conèixer una mica més la nostra història, per avançar com a país plenament civilitzat i definitivament lliure.