“Jo no faig política”. “No em vull ficar en política” i “No m’agrada la política”són afirmacions que podem escoltar dites per gent gran i per molts joves. Hi ha qui troba assenyades aquestes expressions, com si estar al marge de la política fos garantia de ser bona persona.

Si no fem política, ens la faran. La política es fa entre tots. Vulguem o no, conscientment o inconscientment, tots plegats: electes, militants de partits, sindicats o gent que va a peu fem que la vida pública segueixi un camí o un altre. La política es fa amb totes les accions i omissions dels membres d’una societat (poble, comarca, nació, etc.) Fa política qui col·labora i el que només es preocupa de casa seva.

Aquells que pregonen “jo no em fico en res, no m’agrada la política” generalment són els mateixos que, al cafè o al carrer, donen lliçons i critiquen el que es fa, expliquen què haurien de fer i no fan els de l’ajuntament o els del Govern. Però no volen sortir de casa: “que ho facin ells, ja que es van presentar a les eleccions”.

Hi ha prohoms que quan paguen alguna obra pregonen “no vull barrejar-hi la política”, però tothom ha de fer el que decideixen aquests benefactors. Altres confonen la unitat del poble amb què ningú discrepi, com si la qualitat de la vida en societat depengués de no tenir ni defensar opinions pròpies.

A un grup de nens africans els van posar a deu passes d’una pila de fruita. Els van dir: ”qui arribi primer es pot quedar tota la fruita”. Al senyal, tots es van donar la mà cridant “ubuntu” i van arribar junts a la pila de fruita. –Per què ningú ha mirat d’arribar primer per quedar-se tota la fruita? –Ubuntu –van respondre. El més atrevit va traduir: “en la nostra cultura xhosa ubuntu vol dir “jo sóc perquè junts som”.