El proper mes d’octubre expira el conveni que el Consell Comarcal del Segrià té signat amb els ajuntaments en relació amb la gestió dels residus urbans mitjançat l’actual sistema de contenidors. En clau garriguenca, per tant, la cosa afecta els 9 pobles de les Històriques.
Les opcions que ara es tenen sobre la taula són dues. D’una banda, el sistema d’illes, similar a l’actual, amb unes poques agrupacions de contenidors repartides pel municipi; i de l’altra, el porta a porta, que consisteix a lliurar els residus davant la porta de casa uns dies i hores determinats per a cada fracció. Les variables que determinen la tria les podem resumir en tres: una qüestió de consciència mediambiental (quin sistema assoleix percentatges més alts de reaprofitament), una qüestió pràctica (què és més còmode per a l’usuari) i una qüestió econòmica (quin mètode resulta més barat). En la primera qüestió el porta a porta hi guanya estrepitosament; en la segona, tot i que a mi em sembla que també, es podria discutir una mica més i suposo que dependrà de l’usuari; i pel que fa a la tercera, i en l’àmbit territorial que ens ocupa, ens trobem amb un projecte sobre la taula del Consell Comarcal que parla dels mateixos preus per a un sistema que per a l’altre.
Sigui com sigui, el moment és prou important com perquè la decisió no sigui novament exclusiva de l’alcalde de torn. A mi em sembla un cas de llibre en què cal reclamar que es pugui atacar la qüestió sota criteris de participació ciutadana. Tan senzill com engegar un procés informatiu rigorós i parcial i preguntar acte seguit quina opció es prefereix.
Aquest mateix sentiment vaig expressar la setmana passada al Consell Comarcal en una reunió on se’m va convidar i la resposta fou que “els alcaldes són els representants dels ciutadans i estan per decidir, i si no t’agrada hauràs de canviar la llei”. El fet és que el Consell –desconec per quins interessos– ja ho té tot dat i beneït (i ven les illes com la solució bona) i els alcaldes, erudits i posseïdors de la veritat absoluta, descartaran informar i molt menys preguntar.