Vivim dies de crisi, de retallades, principalment en sanitat i ensenyament. Per aquest motiu ja no podrem estar malalts i els nens ja veurem què aprendran a l’escola. I la cultura? Què passarà? Serà, com sempre, la més perjudicada? S’aturaran projectes iniciats i no en començaran de nous? Ja ho veieu: tot un seguit de preguntes per a les quals no sembla que hi hagi respostes a curt termini. A la nostra comarca hi ha tres grans projectes que anaven agafant forma: la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, la Roca del Moros del Cogul i el castell de l’Albi. I ara què? Tindran continuïtat? I els nous, com el castell de l’Albagés o l’església de Sant Miquel de Granyena? En temps de bonança econòmica la nostra comarca ja va perdre l’Arxiu Comarcal. Sembla que a cada canvi de legislatura perdem un llençol pel camí. I jo em pregunto: ens podem permetre perdre més coses?

També viuran dificultats els petits projectes, com el dels forns de calç, les carboneres, el patrimoni industrial, les cabanes, els campanars i les campanes, que cal dir que són projectes fets, la majoria dels quals, per gent de forma altruista. I ara, com que les economies familiars es veuran afectades, això, de retruc, comportarà que els esforços econòmics siguin més difícils.

Sort que encara hi ha gent com Xavi Moragues, qui, després de dos anys de feina, ha pogut exposar a l’Albi 260 fotos dels soldats del poble —la més antiga de les quals és de l’any 1883— fent constar en totes les imatges el lloc on van fer el servei militar. Sortosament ha regalat tot el format digitalitzat a l’ajuntament.

Les fotografies són un patrimoni que a poc a poc desapareix. Seria interessant que des dels ajuntaments es fes un esforç per poder tenir un bon fons fotogràfic de cada poble digitalitzat, i com més prompte fem aquestes gestions culturals, menys pèrdues tindrem.
No és cap novetat dir que al llarg dels anys molta documentació ha estat llençada. Hi havia gent que, sense que ningú no els ho demanés, anava als abocadors i així s’ha recuperat part d’aquesta documentació. Avui, si es llença als contenidors de reciclatge, segurament ja no es recuperarà mai més. Seria bo que les persones que volguessin desfer-se de documents els portessin als ajuntaments per poder-los classificar i guardar-los, esperant el dia en què degudament assessorats es puguin dipositar en un fons comarcal. Tots som responsables que es pugui gaudir demà del patrimoni que tenim avui, així com d’utilitzar-lo. Esperem que les dificultats econòmiques no siguin un impediment per conservar-lo com es mereix i, així, el dia de demà, qui el necessiti el trobi en condicions per poder-lo usar. És l’herència que deixarem als nostres descendents. Només somio que mai no ens puguin recriminar l’estat de com l’han trobat.