La crisi actual ens ha de fer repensar aquesta societat de dalt a baix. La cessió –inconscient?– de cada vegada més poder personal (econòmic, polític, social, cultural...) a entitats cada cop més allunyades en l’espai, però també en els objectius que tenen fixats i que no es corresponen gairebé mai amb els nostres, és una de les causes que ens han dut a l’atzucac actual. Així, “traspassem” (per acció o omissió) esdeveniments culturals a ajuntaments garriguencs que sovint no saben, no poden o –tristament– no volen gestionar-los més enllà del benefici polític immediat o la imposició coercitiva d’un poder mal entès, en detriment d’associacions ciutadanes que han vetllat pel nostre patrimoni de manera desinteressada. L’excusa era que els nostres consistoris tenien uns recursos que les entitats privades no podien abastar. Ara, però, ens trobem amb les arques municipals buides i amb una societat civil en estat de coma... Transparència és admetre els fets i posar fil a l’agulla per solucionar-los, i qui més poder acumula més transparent hauria de ser.

I la transparència s’ha de gestionar des del present cap al passat i el futur. La nostra història immediata ha de ser despullada i exposada nuament com ha fet l’amic Josep Rubió en el magnífic llibre, definitiu (en la mesura que una obra històrica pugui tenir aquest qualificatiu), La Guerra Civil a les Garrigues, lectura imprescindible aquest estiu per a qui encara no ho hagi fet.

Exorcitzem fantasmes del passat i recitem el nom de tots els morts, amb transparència, per un futur millor, ja!