El govern del PP és un govern que governa sobre la marxa, sovint fent el paper del delegat que segueix ordres superiors: FMI, Banc Central Europeu, Consell Europeu, Bundesbank, A. Merkel. Ha deixat de banda promeses i programa electoral. Quan eren a l’oposició només sabien dir: això no, així no. Feien veure que sabien com s’havia de governar, però estan demostrant que no en saben. Un cop han aconseguit el poder amb majoria absoluta, s’excusen dient que han trobat el que no s’esperaven. Au va, ja és prou gros haver de suportar la vostra incompetència i haver-vos pagat els anys a l’oposició on us tocava assabentar-vos del que passava. I per adobar-ho, aquests darrers dies eviteu la paraula rescat. Sou bombers a qui només us preocupa que no es vegi el fum, perquè no sabeu com s’apaga el foc.

Als escons de l’oposició hi seu el PSOE; però, l’oposició de debò és al carrer, a les cues de l’INEM, al camp, a les aules i als hospitals. Més valdria que la meitat de les hores els diputats les fessin al carrer, a les places, a les sales d’espera de la Sanitat, al costat dels que són desnonats, dins els grups de gent indignada.

El senyor Antoni Pastor, diputat fins fa dos dies del PP i alcalde de Manacor, obeint la seva consciència i escoltant la veu de la majoria del poble de les illes, va votar en contra de la modificació de la llei de la funció pública amb què el PP mallorquí pretén prescindir del català. Gràcies Sr. Pastor, fidel al vostre deure; en canvi, els diputats que voten el que els mana el partit, sovint en la direcció oposada al que demana la gent, són els qui fan un acte immoral: tapar la pròpia consciència i no escoltar els votants.

Alguns pensen en salvapàtries del passat per fer un govern de salvació: enyoren Felipe González, Aznar... només caldria afegir-hi Doña Urraca. És hora de fer un pensament: declarem-nos independents i a ells que els enviïn algú que els governi.