El passat mes de maig, la Penya Barcelonista de Torrebesses presentava el llibre Futbol per la llibertat, del lleidatà Ramon Usall; l’autor explicava el futbol entès com “un fet social total, [...] essent un mirall de la nostra societat, amb els seus nombrosos defectes però també amb algunes de les seves virtuts”. Encara convalescent per la ressaca de l’Eurocopa, i sense estar preparat per aguantar una nova dosi de “la roja” als jocs olímpics, escric aquest article donant tombs a la idea de l’autor.

Per una banda, ens trobem davant uns esportistes que, per molts, defensen una samarreta que no ens representa. Uns esportistes omnipresents a tots els mitjans, elevats a la categoria de superestrelles, on les imatges d’un d’ells sortint de farra o d’una boda és més difosa que la gran majoria de notícies de la jornada. Finalment, uns esportistes que pretenen fer-nos veure propers, però que cobraran de l’estat (és a dir, de les nostres butxaques) una quantitat indecent de diners en primes, mentre l’elit política que ens governa s’esforça per destruir l’educació i la sanitat públiques. I el que és encara més greu, ho cobraran lliure d’impostos.

Per altra banda, tenim un altre futbol; em refereixo al que es practica als nostres pobles, on els jugadors i jugadores viuen al nostre carrer o al de sobre, formen part de la nostra colla, ens els trobem passejant o al bar i amb els quals no resulta difícil identificar-nos, ni amb ells, ni amb el que representen.

De ben segur que valors positius de l’esport com l’esforç, el treball en equip, la solidaritat o la il·lusió els trobarem tant o més presents en la vintena d’equips de futbol i futbol sala de la comarca que a la liga de las estrellas. Si no ho veieu clar, jo no em perdria el debut a la lliga d’un nou equip de la comarca: l’Sporting Torrebesses femení.