En aquests temps que corren, em sembla que no m’equivoco gaire si dic que la bondat cotitza a la baixa en la borsa social. Que sigui un bé escàs m’entristeix, però sobretot m’entristeix que l’anem desprestigiant fins al punt d’associar-la a incapacitat. Aquesta setmana he tornat a sentir allò de “és massa bo per ser polític”. I jo, que defenso precisament el contrari, dic ben alt i clar que no s’ha de ser un malparit per liderar un projecte polític.

Ser bo no és ser ruc, ser bo no és sinònim de manca de lideratge o de personalitat. La bondat és la intolerància davant la injustícia, l’empatia davant la desgràcia i el principi de solidaritat. La bondat és aquella que prioritza el bé col·lectiu per sobre de l’individual, que fa que les persones pensem en els altres abans que en un mateix i que ens porta a no veure el mal dels altres com a aliè.

D’acord que amb això no n’hi ha prou, però és un bon punt de partida. Un punt de partida, diria jo, necessari, una condició indispensable.

Però què més ens aniria bé? Doncs, per exemple, allò que vaig veure fa unes setmanes a la jornada del Fòrum Garrigues a la Granadella. S’hi va aplegar algun alcalde, algun regidor i força ciutadans sense responsabilitats als seus ajuntaments, però s’hi va aplegar, sobretot, gent amb capacitat d’escoltar, però també de participar, amb iniciativa, bones idees, amb visió de conjunt i amb moltes ganes de fer de les Garrigues una comarca millor. Gent capacitada. Aquells a qui tinc costum d’anomenar “la bona gent”. La bona gent que fa falta als ajuntaments.

De gent bona, les coses com són, n’hi ha a cada poble. De bona gent, potser una mica menys, però també en tenim tots a prop. Però on just la podem comptar amb els dits de la mà és als llocs de més responsabilitat, on la figura del cacic i l’interessat abunda per sobre de qualsevol altra. Doncs us cal fer un pas endavant, perquè feu falta. Cal que sortiu del cau si voleu que ens en sortim. Gent bona i bona gent, a l’ajuntament!