Algun dia de l’estiu em deixo caure per les Borges. A la plaça dels porxos, busco la llibreria Quaderns i em dirigeixo cap al fons, on amb una mica de sort trobo alguna novetat, o vella relíquia no controlada, d’àmbit comarcal. Enguany hi he adquirit el llibre Retaule de textos del segle XV del fons de l’arxiu parroquial de les Borges Blanques, de l’amic Jordi Satorra i del Dr. Joan Busqueta, que fa uns anys em va introduir als mons procel·losos de la paleografia. Quantes coses ens han de dir encara els nostres vells documents inèdits!

Aquests dies també acabo de llegir, a Llorenç de Rocafort, el llibre Ahir vaig obrir els ulls, de Maria Pons. I la circumstància és avinent perquè l’autora és descendent, en un ja llunyà segle XVII, d’aquest poble, d’una família que es va traslladar a Fulleda la centúria següent, la qual és probable que abans de tot això fes estada a l’Espluga Calba... Un text molt interessant que l’escriptora em confessa que és el més seu, amb una important dosi de regressió al propi passat.

Vallbona de les Monges és una vila historiada, però d’una manera gairebé exclusiva des del punt de vista del monestir que acull; una mostra d’això són les magnífiques obres de Josep Joan Piquer. Per això és agradable descobrir Història de Vallbona i de la vila de Montesquiu. Un territori i un poble a redós del Monestir, de Jacinto Bonales, on la veu del poble es deixa sentir per damunt de l’omnipresència del cenobi, que, no ho oblidem, li va donar la vida a canvi d’anorrear el lloc de Montesquiu.

Continuarem llegint...