Durant el mes d’agost, diversos pobles de les Garrigues han fet la seva Marxa cap a la Independència. Joves i grans hem caminat i ens hem manifestat proclamant que volem la independència per a Catalunya. Volem que Catalunya sigui un estat lliure, que es governi a si mateix.

L’any 1976 la manifestació de l’11 de setembre a Sant Boi va sorprendre per la gran afluència de gent. Amb el crit de “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia” es va guanyar una àmplia amnistia i el 1979 s’aprovava l’Estatut (el segon en la història de Catalunya). El 2006, amb retallades, se’n va aprovar la reforma, que el Tribunal Constitucional va desvirtuar de mala manera.

Mentrestant, els socialistes van cridant al desert: “Volem federar-nos”, i vist que els pobles d’Espanya no hi tenen cap interès, s’hauran de conformar amb un “volem però no podem”, com els qui voldrien casar-se i envelleixen sense haver trobat parella.

Naixem lliures i lliurement hem assajat l’autonomia sense poder arribar a una vida digna com a poble. Ara és l’hora de posar al servei de Catalunya la nostra llibertat per fer-ne una nació sobirana, un nou estat d’Europa. Per aconseguir-ho hem de ser molts; senzillament hem de mostrar que som majoria els qui volem la independència de Catalunya.

D’aquí la importància que el proper 11 de setembre tots els pobles confluïm a la gran manifestació convocada per l’ANC. Marxem sobre Barcelona; sense violència, farem del Parlament la nostra Bastilla per empènyer els diputats a escoltar la veu del poble, que vol una Constitució per a la nació catalana.

Cap nació que ha esdevingut independent s’ha proposat ser sobirana contra una altra. Cap se n’ha desdit per tornar enrere a la situació anterior. Cap pot dir que la seva sobirania hagi estat un camí de flors; però totes estan orgulloses i satisfetes del camí emprès: l’autodeterminació les ha fet madurar, créixer i progressar.