Si parlem de progrés i modernització de la nostra comarca en relació amb la comunicació i les infraestructures, hem de fer esment a dos grans moments històrics. El primer inclou les dues primeres dècades dels anys vint i el segon, els anys vuitanta, també del segle passat.
La majoria de piscines, escoles, poliesportius, biblioteques, dipòsits d’aigua o casals d’avis, per posar alguns exemples, es construiran a partir de la consolidació democràtica (després de la llarga foscor franquista) i la progressiva evolució i conscienciació de l’estat del benestar. La creixent modernització dels equipaments dels nostres pobles provocà, a més, una notable reducció de població autòctona, que deixava les seves arrels per anar-se’n a les grans ciutats, on podia desenvolupar-se a nivell personal i professional, un procés produït durant els anys seixanta i setanta.

Però no és d’aquest període, relativament recent, del qual volia parlar, sinó del primer gran període de transformació i modernització de la nostra comarca, l’època que va des del 1900 al 1920. En aquests anys arribà el fluid elèctric i les casetes transformadores, el correu de forma regular i ordinària, l’assistència i la medicació gratuïta, el telèfon, la progressiva urbanització (xarxes de clavegueram i aigua) o la construcció de nous camins veïnals que, posteriorment, esdevindran carreteres.

Aquest període de millores coincidí amb un canvi social, començant, per exemple, amb una clara millora del nivell educatiu. Progressivament s’aniria eradicant l’analfabetisme de les nostres poblacions. Així es passà del 65% el 1900 al 46% el 1920 (a finals dels anys 30 era del 27%). Fou un període d’eufòria associacionista. Arreu de la comarca apareixen corals, grups musicals, publicacions periòdiques, els primers equips de futbol, agrupacions de joves i allò que s’anomenava societats, creades per oferir amistat, companyonia o instrucció i que gaudien de cafè i sala de ball.

Però, sobretot, naixeren nous corrents de pensament que trencaven amb el sistema o model conservador establert. Aparegueren els primers brots anarquistes, amb la crema del tren a la Floresta (1909), però, sobretot, a partir del 1912 sorgirà amb força el corrent cooperativista, que transformarà la comarca quant a producció i comercialització de l’oli; fou la creació dels primers sindicats agrícoles.

Tot això ens porta a afirmar que en aquesta dècada actual, 2010-2020, a cadascun dels nostres pobles, de ben segur, trobaríem motius per celebrar el centenari d’algun dels seus edificis emblemàtics, de les seves associacions, agrupacions o altres.

L’any 2012 se celebrà el centenari de la Cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques; aquest 2013 es commemora el centenari de la inauguració de l’actual edifici de l’Ajuntament de Cervià, de la creació del Foment junedenc o de la Societat Protectora Rural de la Granadella, entre d’altres esdeveniments.

Recordar aquell període, però també aquelles iniciatives, és un deure amb la cultura, amb el patrimoni i amb la història garriguenca.